Ruta èv 9.51-62 Mua

Tāpati 30 no Tiunu 2019.

Mua

Taramo 16

1 Mitetäma na Tävita. E faaoraraa ia ù, e te Atua, te tiàturi nei au ia òe. 2 Te parau nei au i te Fatu e O ta ù Fatu òe, aita a òe e faufaa i to ù nei maitaì. 3 Âreà te feiä moà i te fenua nei, o te feiä maitataì rätou o ta ù e pöpou nei. 4 E faarahihia to rätou mäuiui tei rü i te hoì i muri. Ta rätou tütia inu toto ra, e òre au e hopoi, e òre hoì ta ù vaha e faahiti noa atu i to rätou iòa. 5 O te Fatu, o ta ù ia tufaa e ta ù âuà, o òe tei haapaò mai i to ù nei terero. 6 Ua maìri aè nei to ù terero i te vähi maitaì; e te maitaì nei au i ta ù nei tufaa.7 E haamaitaì ä vau i te Fatu o tei haapii mai ia ù ra te aò mai ra ta ù manaò âau ia ù i te ruì. 8 Ua tuu vau i te Fatu ei mua ä ia ù, tei ta ù rima àtau o ia, e òre au e âueue. 9 I òaòa ai ta ù âau, e te òaòa nei ta ù värua e taòto atoà ta ù tino nei mä te tiaì. 10 E òre hoì òe e vaiiho i ta ù värua i häte, e òre hoì òe e tuu i te taata moà ra ia ìte i te tähuti. 11 E riro òe i te faaìte mai ia ù i te èà ora. E te îraa o te òaòa i mua i to aro na, te maitaì e vai i to rima àtau e a muri noa atu.

1 Te mau Arii 19.16-21

16 e faatähinu hoì òe ia Iehu a Nimeti, ei arii no Ìteraèra ; e faatähinu hoì òe ia Êrïtaia a Täfata, no Âpere-mehora, ei perofeta ei mono ia òe ra. 17 E o tei ora i te òè a Hataera ra, nä Iehu ia e täparahi ; e o tei ora i to òè a Iehu ra, Èritaia e täparahi. 18 E vaiiho rä vau i e hitu tautani taata o Ìteraèra no ù iho, o tei òre i tuu i te turi i raro ia Paara, e tei òre i höì atu te vaha ia na. 19 Haere atu ra o ia ; e ìte atu ra ia Èritaia a Täfata, roohia atu te ârote ra, hoê àhuru mä piti âpitiraa puaatoro i mua ia na, tei ia na hoì te mä piti haere noa atu ra Èria ia na ra, e ua huri aè ra i to na àhu i nià iho ia na. 20 Ua faaruè iho ra o ia i taua mau puaatoro ra, e ua aùaù atu ra ia Èria, ua parau atu ra E haere na vau e höì i ta ù metua täne e taù metua vahine, a pee atu ai au ia òe. Ua parau mai ra o ia ia na, A haere, e höì e aha atu hoì au ia òe. 21 Ua hoì atu ra o ia, ua rave iho ra i e piti puaatoro, ua tüpaì iho ra, e ua tunu iho ra, no nià te puaatoro te räau ei vahie e ua hopoi na te mau taata, e ua àmu iho ra rätou. Ua tià aè ra o ia, ua pee atu ra ia Èria, àti atu ra ia na.

Taratia 5.1-18

Te tiàmäraa e te aroha èvaneria

1 E tënä na, e täpeà tämau mäite na i te tiàmä ta te Metia i faatiàmä mai ia tätou nei, e eiaha ia mau faahou i te tuto tävini ra. 2 Inaha, o vau teie o Pauro e parau atu ia òutou ra e i peritomehia òutou, eita roa ia a òutou faufaa e noaa i te Metia. 3 E te faaìte faahou atu nei au i te taata atoà i peritomehia ra, e àmutärahu ia o ia e ia hope roa te ture atoà ra i te rave. 4 O òutou atoà o tei tïtau ia tiàhia i te ture ra, ua taa ê ia òutou i te Metia; ua faaruè ia òutou i te aroha mau. 5 No te Värua rä hoì i tiaì ai mätou nei i te hinaaro ra i te parau tià ia noaa i te faaroo. 6 I te Metia nei hoì ia Ietu, aore o te peritome faufaa, aore hoì to te peritome òre, o te faaroo rä e faatupu i te hinaaro ra. 7 I horo maitaì na hoì òutou, nä vai òutou i ärai i òre òutou i haapaò ai i te parau mau? 8 Eere tënä na manaò i to na, to tei haamau ia òutou na. 9 E höpue te puèà atoà ra i te faahöpue iti haìhaì ra. 10 E manaò maitaì rä to ù i te Fatu nei ia òutou, e e òre to òutou e riro ei manaò ê. Âreà i tei haapeàpeà mai ia òutou, ei ia na iho ia ta na utuà, eita e haapaòhia to na huru. 11 E o vau nei hoì, e a ù mau taeaè, te aò haere nei ä vau i te peritome, e aha vau i hämani-ìno-hia mai ai ä. Ua òre hoì te mäheaitu o te tätauro i reira. 12 Te hinaaro nei au ia faataa-ê-hia taua feiä i tiàrepu ia òutou na. 13 I parauhia atu hoì òutou, e te mau taeaè, ia noaa te tiàmä. Eiaha rä taua tiàmä ra ei faatupu i ta te tino, ei auraro aroha rä to òutou ia òutou iho. 14 Ua hope roa hoì ta te ture i te parau hoê nei, oia te parau ra e, E aroha òe i to taata tupu mai to aroha ia òe iho na. 15 Ia faaoôo rä e ia hämani ìno òutou òutou iho, e ara, o te mou hoì òutou ia òutou iho.

Ia ärataìhia e te Värua

16 Teie rä ta ù parau e haapaò i ta te Värua ra, e eiaha e faatupu i to te tino ra hinaaro. 17 Hinaaro ê hoì to te tino i to te Värua, e to te Värua ra i to te tino ; e òre hoì räua e au; i òre i tià ai ia òutou ia rave i ta òutou i hinaaro ra. 18 Te ärataìhia ra òutou e te Värua, aore ia òutou i raro aè i te ture.

Ruta èv 9.51-62

Aita te hoê ôire no Tämäria i färii ia Ietu

51 E fätata aè ra te mau mahana i te hope e reva ai o ia i nià, ua ôpua mäite iho ra o ia e haere i Ierutarëma. 52 E ua tono atu ra i te veà nä mua ia na, e tomo atu ra rätou i roto i te hoê ôire rii o to Tämäria e faanehenehe i te hoê täpaeraa no na. 53 Aita aè ra rä rätou i färii mai ia na, no te mea te haere tià ra o ia i Ierutarëma. 54 Ìte aè ra nä pipi na na ra, o Iatöpo räua o Ioane i te reira, ua nä ô mai ra räua E te Fatu, e tià änei ia òe ia parau mäua i te auahi ia maìri mai no nià i te raì, ia pau atu rätou, mai ta Èria ra ? 55 Ua färiu atu ra rä o ia, àvau atu ra ia räua, nä ô atu ra. Aore òrua i ìte i te huru o to òrua âau. 56 Aore hoì te Tamaiti a te taata nei i haere mai e täparahi i te taata, i haere mai rä e faaora. Haere atu ra rätou i te tahi ôire iti.

Te peeraa ia Ietu

(Mät 8,19-22)

57 E te haere noa ra rätou nä te èà tià, ua parau mai ra te hoê taata ia na. E te Fatu, e pee atu vau ia òe i to òe mau haereà atoà. 58 Ua parau atu ra Ietu ia na E ana to te ârope, e täuraa to te manu o te reva, âreà te Tamaiti a te taata nei, aita o na tuäroì. 59 Ua parau atu ra o ia i te hoê A pee mai ia ù. Ua nä ô mai ra o ia E te Fatu, a tuu aè na ia ù e haere au e tanu i ta ù metua täne. 60 Ua parau atu ra Ietu ia na E vaiiho atu na i tei pohe e tanu i to rätou i pohe ra e haere rä òe e poro haere i te Pätireia o te Atua. 61 Ua parau atoà mai ra hoì e tahi E te Fatu, e pee atu vau ia òe ; e tuu na rä òe ia ù, e poroì na vau i to ù ra fëtii. 62 Ua parau atu ra Ietu ia na O te taata e tuu i te rima i nià i te ârote a hiò ai i muri, e òre ia e au i te Pätireia o te Atua.

Manaò.

E itoito mäua to te taata faaroo i te ìteraa i te faaoraraa a te Atua Nui Tumu Tahi, tei tiàturi i teie faufaa no te ora. Ma te parau e, e ta ù Fatu e o ta ù Fatu òe, e faufaa rahi ta òe i to ù nei maitaì. Te feiä e tävini nei i te fenua nei, o te feiä maitataì ia e haapöpou nei i to òe hanahana. Te faarahihia nei rätou i te itoito tei rü ia tupu te ôpuaraa faaora i faanahohia no te mau taata e rave rahi. Te mau püpüraa ö e au i te Atua ta te fenua ia e faaìte noa ra na roto i ta na i rähau i reira hoì te vaha o te Atua e faahiti ai i to tätou mau iòa. No te mea tei Atua ra, to tätou tufaa tei haapaò mai ia tätou nei no te Aroha e te here. I te vähi maitaì tätou i te hämaniraahia e maitaì ai tätou. E haamaitaì ä tätou i te Atua Nui Tumu Tahi o tei haapii mai ia tätou ra i te maitaì ta to tätou manaò âau e faaìte noa ra i te mau taime atoà i te ao e te ruì. Ta tätou ia e tuu nei te Fatu i mua ia ätou, tei ärataì ia tätou ma to na rima, e òre tätou e âueue. I òaòa ai to tätou âau, e te òaòa nei to tätou värua e ia taòto to tätou ra tino nei mä te tiaìhia e te Fatu. Te taata tei òre e âueue te faaroo, e òre te Fatu e vaiiho i to na värua i häte, e òre hoì o ia e tuu i to na tävini ia ìte i te tähuti. E riro ra te Fatu i te faaìte mai ia tätou i te èà ora. E te îraa te òaòa i mua i to na aro, te maitaì e vai i te rima o te Fatu e a muri noa atu. Teie atu ra te huru no te haapotoraa no te mau taiòraa i faanahohia no teie mahana paieti.

-Taramo 16, 8 Ua tuu vau i te Fatu ei mua ä ia ù, tei ta ù rima àtau o ia, e òre au e âueue.

-I Mau Arii 19, 21 Ua tià aè ra o ia, ua pee atu ra ia Èria, àti atu ra ia na.

-Taratia 5, 18 Te ärataìhia ra òutou e te Värua, aore ia òutou i raro aè i te ture.

-Ruta Èv. 9, 62 Ua parau atu ra Ietu ia na O te taata e tuu i te rima i nià i te ârote a hiò ai i muri, e òre ia e au i te Pätireia o te Atua.

Te tähi tumu no na taiòraa e maha nei mauti ra ia te Mua, e faaòhipahia nei i roto i te tau, e tei faaòhipa-atoà-hia i roto i te haere e te tere. Ia parauhia ei Mua, te vai ra ia te muri, te àoào, te nià te raro te auraa e parau tumu teie tei faatoro i te òhipa e manaòhia ra ia tupu. Ia faaroo tätou i teie reo to Ietu i te naòraa e, 62 Ua parau atu ra Ietu ia na O te taata e tuu i te rima i nià i te ârote a hiò ai i muri, e òre ia e au i te Pätireia o te Atua. Te türamaraa o teie reo aita e taime no te hiòraa i muri e tämau ra i te hiò i Mua, mai te ànavai e tahe ra èita e hoì i muri a tae atu i te muriavai, i reira e âmui ai i tähatai. Oia atoà no te mau tiàrama ia hiti èita e hoì i muri no te feiä taere, e te faatarere òhipa e tere noa ra i Mua. Mai te vai e tahe ra i roto i te tähora päpe e parau teie no te ora, e haapäpüraa teie e, aita e parau o te ora i räpae aè i te Atua na na te parau i ìriti i te ùputa o te ora. Ia faahiti rä hoì tätou i te parau o te ìritiraa, ua ìte ia tätou e, tei roto atoà ia na te täpiriraa. I mua i te auraa o te parau ta te Metua e heheu mai nei, te pinaìnaì noa ra teie reo to te Tamaiti O te taata e tuu i te rima i nià i te ârote a hiò ai i muri, e òre ia e au i te Pätireia o te Atua. Te auraa, te mau mea atoà no roto mai i te parau, e riro te reira i te mou atu, âreà te parau tei riro ei tumu i pü mai ai rätou i te ao nei, eita te reira e mou, no te mea o te Atua iho te reira. Oia hoì, mai te peu te vai ra te fenua, o te mea ia e vai ra i Mua, ta te mata e ìte ra, eita to na parau e hope i nià ia na iho. I parauhia ai to te fenua, no te faaìte ia i te Atua na na te parau i fenua ai te fenua i vai ai te Mua, i Mua ra i vai na te Atua. E ia òre hoì te taata ia ìte i te faatura e te haapaò i te ôpuaraa a te Atua tei riro te fenua ei tupuraa hanahana, e riro te pape i te täpiri faahou i te ùputa o te ora ta te parau i ìriti. Te ìriti nei te Mua i te parau mau, ìno noa ai te fenua i te rave a te taata, te fenua terä e ìno ra ia na, eita rä te Atua na na te parau i horoà i te ora o te fenua e naeàhia i te òhipa a te taata. Eiaha rä ia moèhia ia tätou e, te ârue ra, te haamaitaì ra, e te faahanahana ra te mau mea atoà i rahuhia, i te rahi o te Atua, e ia òre te taata ia färii i te haapiiraa e te tïtauraa ta te fenua e faaìte noa ra ia na, e riro te mau mea atoà i rahuhia i te täpeà i te ora ta rätou e horoà tuutuu òre noa ra, e ta te taata e fänaò ra, inaha ei tävini anaè hoì rätou no te Atua ora. Te vähi rä ta tätou e tütonu maitaì, teie ia i Mua i te rahuraa te Atua i te raì e te fenua, aita te parau o te päpe i faataa-ê-hia i to te raì e te fenua, e no te noaaraa te pape i te faataa, i parauhia ai to te nià e te raro, te tai e te uta. E tano ai tätou e parau e, te raì aore ra te fenua, te vähi ia ta te päpe i faaruè ei pähonoraa i te hinaaro o te Atua, i Mua ra te vai ra te parau. Naò ia tätou i te parauraa e, i Mua ra no roto mai te raì e te fenua i te pape i te noaaraa mai. Ia fänau te hoê taata i ta na tama, riro noa ai teie tama ei mea ora, e hinaaro ä o ia i to na metua ei haapäpü e ei àtuàtu i te ora paruparu ta na e mau ra. Oia atoà te fenua, riro noa ai ei puna no te ora, e hinaaro ä o ia i te pape ei haapäpüraa i te ora ta na e horoà tuutuu òre noa ra. 8 Ua tuu vau i te Fatu ei mua ä ia ù, tei ta ù rima àtau o ia, e òre au e âueue. E no te mea i roto i te parau o te Mua e parau atoà  no te pape e te fenua, te faahiti atoà nei tätou i te parau o te taata, e tano tätou e parau e, ua riro te taata ei haapotoraa no te parau i Mua i te fenua, oia te rahu a te Atua, e aita atu e vähi e märamarama ai tätou i to na parau maoti rä, i roto i te päpe. Naò noa ia tätou i te parauraa e, te Mua te mata ia no te òhipa âpï, tei haamanaò tämau te püna o te ora i te mätamua ra.

Teraì òr. Faatura.

Ruta èv 9.11-17 Ôpere

Tāpati 23 no  Tiunu 2019.

Ôpere

Taramo 110

1 Taramo na Tävita. Ua parau atu ra te Fatu i ta ù Fatu E pärahi òe i ta ù rima àtau nei, e ia faarirohia e au to mau ènemi ei taahiraa âvae no òe. 2 E faatae atu ä te Fatu i te tëpeta ra o to òe mana mai Tiona atu nei E arii hoì òe i rotopü i to mau ènemi ra. 3 E tià rahi roa to òe ra mau taata, i te mahana e faaìtehia ai to òe ra mana  mä te tura moà ra; to òe ra huaai, mai te hau ia no te ôpü ra o te poìpoì. 4 Ua tapu te Fatu, e òre e tätarahapa E tahuà òe e a muri noa atu, ia au i te parau ia Merehiteteta. 5 Na te Fatu i to rima àtau ra, e täìri i te hui arii ia tae i te mahana e riri ai o ia ra 6 e haavä o ia io te mau êtene ra; e ia î noa atu te fenua i te taata pohe; e täìri hoì i te feiä rarahi no te mau fenua e rave rahi. 7 E inu hoì o ia i te pape e tahe nä te pae èà tià, e no reira o ia e faateitei ai i te upoo i nià.

Tenete 14.18-20

18 E ua hopoi atu ra hoì te arii o Tärema o Merehiteteta, i te päne, e te uaina; e no te mea e tahuà o ia na te Atua teitei, 19 ua haamaitaì atu ra o ia ia na, nä ô atu ra, Ia haamaitaìhia Âperäma e te Atua teitei, e te Fatu o te raì e te fenua nei 20 e ia haamaitaìhia hoì te Atua teitei o tei tuu mai i to mau ènemi i to rima na. Ua tuu mai ra o ia i te àhuru i taua mau taoà atoà o te pau ra no na.

1 Torinetia 11.23-26

(Te haamauraa i te àmuraamäa a te Fatu (Mät 26,26-29; Mär 14,22-25; Ruta èv 22,14-20)

23 I noaa hoì ia ù i te Fatu ra ta ù i tuu atoà atu ia òutou na, e Ua rave te Fatu ra o Ietu i te päne i te ruì i haavarehia mai ai o ia ra, 24 e oti aè ra ia na te haamaitaì i te Atua, vävähi iho ra, nä ô atu ra A rave mai, a àmu o ta ù tino teie e ôfatihia no òutou nei. E nä reira òutou ei manaòraa ia ù. 25 E ua nä reira atoà hoì i te âuà, ia oti aè ta na àmuraa, nä ô atu ra Teie nei âuà, o te faufaa âpï ia i to ù nei toto, e nä reira òutou ia inu ei manaòraa ia ù. 26 Ua àmu anaè òutou i teie nei päne, e ua inu anaè i teie nei âuà, ua faaìte ä ia òutou i te pohe o te Fatu, e tae noa mai o ia ra.

Ruta èv 9.11-17

To Ietu faaàmuraa i nä taata e pae tautani

(Mät 14,13-21; Mär 6,30-44; Ioane 6,1-14)

10 E hoì mai ra te mau âpotetoro, ua faaìte mai ra ia Ietu i te mau mea atoà ta rätou i rave ra. Ua rave aè ra o ia ôpaì huna atu ra o ia e rätou atoà, i te mëtëpara i taua ôire i Petetaita ra. 11 E ìte aè ra te rahi o te taata atoà ra, ua pee mai ra rätou ia na. E ua färii atu ra o ia ia rätou, e ua parau atu ra i te parau o te Pätireia o te Atua, e faaora atu ra i te feiä maì. 12 E tapetape roa atu ra te mahana, ua parau mai ra te tino àhuru mä piti ra ia na, nä ô mai ra. E tuu atu i te mau taata nei, ia haere na i te mau ôire rii, e te mau fare fätata nei, ia noaa te mäa na rätou, e te taòtoraa e mëtëpara hoì teie ta tätou e pärahi nei. 13 Ua parau atu ra o ia ia rätou Na òutou e hopoi atu i te mäa na rätou Ua parau mai ra rätou E pae roa a tätou päne, e piti hoì ià tirä rä. Âreà e haere mätou e hoo i te mäa na teie nei feiä rahi? 14 E pae hoì tautani o te taata. Ua parau atu ra o ia i ta na mau pipi A faataòto pupu na ia rätou i raro, ia taìpae àhuru i te pupu hoê. 15 Ua nä reira atu ra rätou, faataòto atu ra ia rätou atoà i raro. 16 Ua rave iho ra o ia i nä päne e pae e nä ià e piti ra, hiò aè ra i nià i te raì, haamaitaì atu ra i te Atua i taua mäa ra, vävähi iho ra, tuu atu ra i te mau pipi e tuu i mua i te aro o taua feiä rahi ra. 17 Àmu anaè iho ra rätou, e paìa aè ra. Òhihia iho ra te toeà mäa, e î aè ra nä ète rarahi hoê àhuru mä piti.

Manaò

Taramo 110, 3 i te mahana e faaìtehia to mana to tura moà, to huaai, mai te hau o te ôpü o te poìpoì.

Tenete 14, 18 Ua hopoi te arii o Tärema o Merehiteteta, te päne, te uaina; na tahuà o te Atua teitei,

1 Torinetia 11, 24 Ia oti  te haamaitaì i te Atua, vävähi iho ra, nä ô atu ra A rave mai, a àmu o ta ù tino teie e ôfatihia no òutou nei. E nä reira òutou ei manaòraa ia ù.

Ruta èv 9, 16 Ua rave  nä päne e pae  nä ià e piti, hiò aè ra i nià i te raì, haamaitaì atu ra i te Atua i taua mäa ra, vävähi iho ra, tuu atu ra i te mau pipi e tuu i mua i te aro o taua feiä rahi ra.

Ia au te haapotoraa o te mau taiòraa te ìtehia nei te mau faufaa e vai ra i roto i te päpaìraa a Ruta no te mau òhipa i ravehia e Ietu i mua i te nahoà taata i putuputu i taua mahana ra. Teie atu ra te faanahoraa o te pene parau, ia haapäpühia i te hiò teie pene parau, te faufaa e ìtehia oia hoì te mau numera e faahitihia nei e Ruta.

Te ìrava 11, ua färii o Ietu i teie rahiraa taata, e ua faaìte i te parau no te patireia o te Atua.

Te ìrava 12, 12 pipi,

Te ìrava 13, E pae färaoa, E piti  ïà

Te ìrava 13vh, E 5000 paha rahiraa taata

Te ìrava 14, e haapüpü, 50 taata i te püpü hoê 100 ia püpü i te rahiraa

Te ìrava 15, faataòto iho ra

Te ìrava 16, haamaitaì iho ra na pane e pae, e i na ïà e piti.

Te ìrava 17, ua toe mai e 12 ète î maitaì.

A tahi roa ra tätou a farerei ai te taiòraa mai teie te huru, ua pinepine te faahitihia te mau numera. Te mau tuatapaparaa i rave-noa-hia na, ua haamauhia ia i nià i te numera 12, tei faaäuhia i na ôpu 12 no te nunaa Ìteraèra, e na 12 ète tei toe mai, tei î maitaì i te mau toeà. O te tahi ia teie tatararaa, i rave-noa-hia na, e inaha te vai atoà te tahi mau numera e faahitihia nei, mai te pae färaoa e piti ïà, ia âmuihia e moà mai ia te numera 7, teie numera te faaìte nei ia i te moàraa o te Atua, e te ôtià òre no to na maitaì. E 5000 paha rahiraa taata, tei haapüpühia e 50 i te püpü hoê, aita nei te numera e haamanaò mai ra ia tätou i te parau no te ôroà penetetöte, ia penetetöte-noa te taata, i roto i te òaòaraa no te Varua Maitaì. E ua toe mai 12 ète î maitaì, te faaìte mai nei ia teie numera, eita te maitaì o te Atua e pau i te taata. 

Te faufaa ia e vai nei i roto i tätou parau no teie mahana, o ta te ìrava 17 ia  e faaìte nei, àmu anaè iho ra rätou, e paia aè ra, òhihia iho ra te toeà maa, e î aè ra na ète rarahi hoê àhuru mä piti.

O teie te tahi hiòraa i nià i te òhipa o ta Ietu i rave i mua i ta na mau pipi, e te rahiraa taata o ta na i färii, i taua ahiahi ra. Tei tupu na roto i to na haamaitaìraa i na maa e piti, te färaoa e te ïà, oia hoì te rahu o te fenua, e te rahu o te moana. Ua âmuihia te reira e Ietu, i mua i te aro o te Atua, ia faarahihia mai, ia òre hoê ia ère i teie na maitaì. Te faarahiraa i ravehia e te Atua, no te faaâpï ia i te parau no to na aroha, e to na here i te mau taata atoà, tei poia, e te poiha i ta na maa. Mea na roto i teie òhipa i ravehia e Ietu, te ìteraahia e,  eita te maitaì o te Atua e pau i te taata. Ia haapaò ra te taata e ia àtuàtu i te faufaa o te rahu, mai reira mai teie mau maitaì. Te horoà mai nei ia teie mau parau ia tätou i te faaitoitoraa, no te ìteraa i te tiàraa Metua o te Atua, tei òre e hinaaro i ta na mau tamarii, ia pohe i te poia. Teie maitaì e faanaòhia nei e teie rahiraa taata, e haapäpüraa ia te reira, te òreraa te Atua e ta ôtià, i ta na mau òpuaraa no te ora o te mau taata atoà.

No te aha i tupu ai teie òhipa faahiahia, no te mea ia ua fäì o Ietu, i te faufaa no te parau o te fenua, mai reira te noaaraa mai te färaoa, te pape, mai reira te noaaraa mai tei ïà. Tei teie na vahi to te Atua haaputuraa i to na mau maitaì, ôtià òre, e i roto i te reva.

No reira e hoa here mä e,     

Ia fäì tätou e, o te Atua te fatu o te fenua, te pape, te taï, te reva, te haapäpü ra ia tätou e o te Atua te haamatara e te faahopeàraa o te fenua, e tei ia na anaè te parau e tupu mau ai te maitaì te ora i te fenua nei, te pape, te taï, e te reva. Oia mau, e parau päpü teie, no te Atua i faufaahia ai te taata. E ôpuaraa no to na hinaaro i ìtehia ai e i vai mai ai te fenua, o ta na i faatupu nä roto i ta na parau mana. No reira, te ìte ra tätou e, aita to te fenua e parau i rapae aè i te Atua. Ahiri aita te Atua i ôpua, àhiri aita o ia i hinaaro, e àhiri aita o ia i parau, aita atoà ia to te fenua e parau. E täamuraa päpü to te fenua i te Atua. Ia faahitihia te parau o te fenua, e faahoì ihoä te reira ia tätou i nià i te parau o te Atua.

Mai te peu, o te Atua te Fatu o te Maitaì, to na hinaaro tumu maoti, ia vai noa to na Hau i nià i te reira, o ia hoì ta na anaè ia te faatereraa e mana ra i nià iho. O teie ia e ìtehia ra i roto i ta tätou parau no teie mahana, àmu anaè iho ra rätou, e paia aè ra, òhihia iho ra te toeà maa, e î aè ra na ète rarahi hoê àhuru mä piti. O ia atoà ia te faaìteraa a te Taramo 110, 3 i te mahana e faaìtehia to mana to tura moà, to huaai, mai te hau o te ôpü o te poìpoì.

No te mea, eita e pau te maitaì o te Atua i te taata.

Teraì òr. Faatura.

Ioane 16.12-15 Te Aro.

Tāpati 16  no Tiunu 2019.

Te Aro.

Taramo 8

1 Na te Mënätehe nä nià i te titita. Taramo na Tävita. 2 E to mätou Atua, e te Fatu, ua teitei to òe iòa e àti noa aè te mau fenua atoà nei. E to òe ra hanahana, ua tuuhia e òe i nià iho i te mau raì ra. 3 Nä roto i te vaha o te mau tamarii e te mau àiü, i faatupu na òe i te püai i to mau ènemi ra; ia mämü atu te ènemi e te ono ra. 4 Ia hiò vau i te mau raì i te òhipa a to rima ra, te märama e te mau fetià ta òe i faaau ra 5 E aha te taata nei i manaò mai ai òe ia na. E ta te taata nei tamaiti i haapaò mai ai òe ia na. 6 I raro iti aè o ia i te mau merahi i te hämani-raa-hia e òe ra, e ua faatoröna òe ia na i te hinuhinu e te tura. 7 Ua faariro òe ia na ei tävana i te mau òhipa a to rima, e ua tuuhia e òe te mau mea atoà nei i raro aè i ta na âvae 8 te mau mämoe e te mau nana puaatoro atoà, e te mau puaa atoà o te aru ra; 9 te mau manu o te reva; e te ià o te tai, tei nä te èà moana i te haere ra. 10 E to mätou Atua, e te Fatu, ua teitei to òe iòa e àti noa aè te mau fenua atoà nei.

Mäteri 8.22-31

22 Ia te Fatu ra vau i haamata ai o ia i ta na òhipa; hou ta na mau òhipa, mai tahito mai ä. 23 Ua faatähinuhia vau mai tahito mai ä; hou te haamataraa i te òhipa nei, hou te fenua nei. 24 Aore hoì e miti ra, i fänau na vau, aore hoì e pape rahi i te pihaaraa. 25 Aita i tätumuhia te mau mouà, aita hoì te mau âivi, i fänau na vau; 26 aita hoì i hämani i te fenua, e te mau vähi ätea ra, e te hoê huà iti repo o te mau fenua nei. 27 Ia na i haamau i te mau raì ra, tei reira vau; ia na i tïpaò i te moana e àti noa aè; 28 ia na i haamau i te ata i nià ra; ia na i faaètaèta i te mau tumu o te moana; 29 ia na i haapaò i te ôtià o te miti ra, ia haapaò mäite te moana i to na ôtià ia na i haamau i te tumu o te fenua ra.30 Tei pïhaì iho hoì au ia na i reira mai te tamaiti faaàmu; e te òaòa noa ra vau i te mau mahana atoà ra, te òaòa-tämau-mäite-raa i mua i ta na aro; 31 i te òaòa-mäite-raa i te fenua i pärahihia e te taata ra; e tei te mau tamarii a te taata ra to ù òaòaraa.

Rōma 5.1-5

Te hau a te Atua

1 E teie nei, ua tiàhia tätou i te faaroo, e hau to tätou i te Atua ra, i to tätou Fatu ia Ietu Metia ra; 2 no na hoì tätou i ö ai i te faaroo i roto i teie nei maitaì i pärahihia e tätou nei, e te òaòa nei i te tiaìraa i te maitaì o te Atua. 3 Eere hoì te reira anaè ra, te òaòa atoà nei rä tätou i te mau àti nei; ua ìte hoì tätou e, na te pohe e faatupu i te faaòromaì; 4 e na te faaòromaì e faatupu i te ìte; na te ìte e faatupu i te tiaì. 5 E òre hoì te tiaì e faahaamä mai, no te mea ua niniihia mai te hinaaro o te Atua i roto i to tätou âau e te Värua Maitaì i horoàhia mai ia tätou nei.

Ioane 16.12-15

12 E rave rahi ä ta ù parau ia parau atu ia òutou, eita rä e tià ia òutou i teie nei. 13 Ia tae mai rä te Värua parau mau ra, na na ia e arataì ia òutou i te mau parau mau atoà ra. E òre hoì ta na parau e riro na na iho; o ta na rä i faaroo ra, o ta na ia e parau mai e na na hoì e faaìte mai ia òutou i te mau mea e tupu a muri atu ra. 14 E haamaitaì o ia ia ù; e rave hoì o ia i ta ù ra, a faaìte atu ai ia òutou. 15 O te mau mea atoà a te Metua ra, na ù ia. I parau atu ai au e, e rave o ia i ta ù ra e a faaìte atu ai ia òutou.

Manaò

I to tätou faarooraa i te mau parau i faahitihia i roto i na taiòraa maha tei faaìte i te hanahana o te Atua, tei faateiteihia, e tei haapäpü i te tiàraa taata i mua i te rähu a te Atua. Ia tütonu maite tätou i te huru päpaìraa ia no te faaineine i te maru metia  i te täpaò no te haere e färerei i te nünaa. No teie ôpuaraa, o te òhiparaa ia i rotopü i te mau maru-metia e noho ra i te mau vahi i reira e tupu ai te hanahana o te Atua e i muri iho, na roto i ta rätou mau täuturu, no te haere roa atu i te fenua tei faatupu i te aroha e te here no te ìriti i te ùputa o te märamaramaraa i te faaroo maru-metia e to na mau faaòhiparaa i roto i te oraraa. Te faaìte nei teie mau taiòraa i te tumu mau no te mau poroìraa i faaìtehia i roto i teie mau taiòraa. I muri aè i teie mau parau aroha  tei reira hoì te parau tià a te Atua i te faaroo i te faaìte-raa-hia mai ei faarooraa, mai tei päpaìhia ra e te feiä parau tià i te faaroo ra, e ora ia Roma pene 1 ìrava17. E parau teie no te täatoàraa o te taata, mai te Mäòhi i Mäòhi Nui e tae noa atu i te mau Mäòhi i te ära, mea tïtauhia ia  tiàhia i mua i te aro o te Atua, no te mea tei raro aè te täatoà i te mana o te hara. E tiàhia te taata i mua i te Atua na roto i te faaroo ia Ietu Metia. I muri mai, i te parau no te ora âpï na roto i te tüàtiraa i te Metua, o të faatupu i te tahi tüàtiraa âpï e te Atua. E roaa i te taata faaroo te hau e te Atua, na roto i to na faatiàmäraahia e te Värua o te Atua i te mana o te hara e te pohe. Te täuàparauraa ia e vai nei i roto i teie mau taiòraa ia täpae i nià  i te fä no te Ture a te Atua e te mana no te Värua o te Atua i roto i te oraraa o te taata faaroo. Mäite mea atoà ra e tuhaa ta tätou i roto i te ôpuaraa a te Atua no teie nei ao. E te püòhu atoà ra i roto i terä manaò e, ua riro te faaruèraa a te nünaa âti-Iüta i te Metia ei tuhaa no te ôpuaraa a te Atua no te âmui i te täatoà o teie nei ao i roto i te tupuraa no te aroha o te Atua i roto ia Ietu Metia. E te tiàturi ra o ia e, eita te âti-Iüta e pätoì noa ia Ietu. I te pae hopeà no te faaìte te ora i te oraraa maru-metia, na roto i te hereraa i te tahi. Ua faahiti atoà rä i te tahi mau tumu, mai te täviniraa i te Atua, te tuhaa a te maru-metia i mua i te mau mana fenua e te tahi pae, e te parau no te hiroà o te taata. Ia faaroo tätou i teie reo to Ietu i te päpaìraa a Ioane i te 16, i te ìrava14 E haamaitaì o ia ia ù e rave hoì o ia i ta ù ra, a faaìte atu ai ia òutou. E teie atoà parauraa i te ìrava 13 Ia  tae  mai  rä  te  värua  parau  mau  ra , na  na  ia  e  ärataì  ia  òutou  i  te  mau  parau  mau  atoà  ra ; e òre hoì  ta  na  parau e  riro  na  na  iho , o  ta  na  ra  i  faaroo  ra , o  ta  na  ia  e  parau   mai  e  na  na  hoì  e  faaìte  mai  ia òutou  i  te  mau  mea   e  tupu  a  muri  atu  ra. Ia faaroo rä te haapotoraa o na taiòraa e maha nei, teie ia.

-Taramo 8, 10 To mätou Atua, te Fatu, ua teitei to iòa e àti noa aè te mau fenua atoà nei.

-Mäteri 8, 31 e tei te mau tamarii a te taata ra to ù òaòaraa.

-Rōma 5, 1 Ua tiàhia tätou i te faaroo, e hau to tätou i te Atua ra, i te Fatu ia Ietu Metia ra.

-Ioane 16, 15 O te mau mea atoà a te Metua ra, na ù ia.

Oia mau, te ärataìhia nei tätou i mau i te aro o te Atua na te  värua parau mau ra te reira faatupuraa, ta  na ia  e  parau, aita  ia  i  parau  mai  te  mea  ra  na  na  te  parau, mai  tei  faauehia  ra  ia  na  ia  parau, te  auraa na  te  Tamaiti  atoà  e  horoà, e  faaìte  i  te  värua  maitaì  i  te  mea  e  tano  ia  parau. Ua  nä  reira  mai  te  Metua, te  na  reira  ra  te  Tamaiti  e  te na reira atoà ra te värua  maitaì. Aita  te  tahi  i  rave  i  te  òhipa  na  nià  noa  i  to  na  manaò  mai  te  mea  ra  na  na, i  rave  rä  o ia, no  te  mea,  ua  faauehia  mai  ia  na  reira  i  te  rave, ia  na  reira  i  te  parau.  E  toru  ihoä  mea  taa  ê, hoê  rä  òhipa  ta  rätou  e  rave  ra. Teie  nei  värua, te  haapäpühia  ra, e  värua  parau  mau, na  na  e  ärataì. Te  auraa  no  te  parau  ärataì, àfaì  na  nià  i  te  èà. E  ua  parau-anaè-hia  e  àfaì  na nià  i  te  èà, e  parau  ia  te  reira  no  te  tahi  taata  tei  òre  i  ìte  aore  ra  tei  òre  i  päpü  i  te  èà, te  vähi  na  reira  i  te  haere. I  ô  nei  rä, na  na  e  ärataì  ia  òutou  i  te  mau  parau  mau  atoà, te  auraa te  vai  ra  te  parau  mau. Na  teie  värua  e  ärataì  ia  rätou  i  roto  i  te  ìteraa  i  te  parau  mau. I  roto  i  teie  parau  ta  Ietu  e  vai  iho ra  i  ta  na  mau  pipi, te  mea  ta  na  e  faaìte  ra  ia  rätou, e  tae  mai  te  tahi värua, te  värua  parau  mau, na  te  reira  värua  parau  mau e   ärataì  ia  rätou  no  te  ìteraa  i  te  parau  mau. Te  reira  värua  parau  mau, o  te  faaìte  noa  ta  na  i  te  mea  e  horoàhia  ia  na, e na  na  atoà e   horoà  i  te  mau  pipi  i  te  ìteraa  i  te  mau  òhipa  e  tupu  a  muri  atu, te  auraa  ra, e  horoà  atoà  o na  i  te  mau  pipi  i  te  tohu  no  te  mau  òhipa  e  tupu  a  muri  atu . Terä  te  mea  ta  Ietu e   faaära  ra  i  ta  na  mau  pipi. Ua  tupu  anaè  te  òhipa  mai  teie  te  huru, oia  hoì  ia  tae  anaè  i  te  taime   e  hinaaro  ai  te  tahi  taata  e  horoà  i  te  tahi  faufaa   i roto  i  te  rima  o  te  tahi  atu  taata, no  te  mea  ia, te   tae  ra  i  te  taime  taa-ê-raa. Te  auraa  ia  no  teie  mau  parau  e  te  auraa  atoà  ia  no  te  òhipa  e  tupu  ra. Oia  hoì, tei  roto  i  te  taime  faaineineraa ; faaineineraa  i  te  faataa-ê-raa , faaineine  atoà  rä  i  te  feiä  e  faaea  mai  ia  òre  ia  haaparuparu  te  manaò. Te  mau  parau  teie  no  te  mau  taime  hopeà  pärahi  âmui  ai  Ietu  e  ta  na  mau  pipi. Ia  tae  mai  rä  te  värua  maitaì  te  mea  mätamua, te  haapäpü  ra  Ietu, e  tono  mai  o  na  i  te  tahi  no  te  täutururaa  i  te  mau  pipi  i  te  ìteraa  i  te  parau  mau. Te  tau  a  haere  ai  Ietu  i  te  mau vähi  atoà  e  haapii  i  te  taata, mea  pinepine  roa  te  mau  pipi  i  te  pärahi  noa  i  roto  i  te  taa  òre. Mea  pinepine  roa  atoà  rätou  i  te  haere  mai  e  ani  ia  Ietu, no  te  aha  òe  i parau  parapore  ai. E  aha   te  auraa  terä  mea  ta  òe  i  haapii. Mea  pinepine  roa  atoà  Ietu  i  te  tamaì  ia  rätou  no  to  rätou  paruparu . I  mua  rä  i  te  reira  paruparu, te  haapäpü  ra  Ietu  i  teie  nei, e  tono  mai  o  na  i  te  värua  parau  mau, te  auraa  eere  teie  i  te  tahi  noa  täuturu, te  räveà  atoà  rä  teie  e  matara  ai, no  rätou  no  te  mau  pipi  te  märamarama  ta  rätou  i  ère  noa  na. Te  märamarama  i  ani  noa  ai  rätou  ia  Ietu, e  aha  te  auraa  terä  mau  parau  ta  òe  i  haapii . No te  aha   òe  i  parau  ai  i  terä  parau. Teie  ia värua  parau  mau, e  täuturu  rahi  teie  no te  àfaì, no te  ärataì  atoà  rä  i  te  mau  pipi  i  roto  i  te  ìteraa  i  te  parau  mau. Teie  manaò  te  haapäpühia  ra  e  te  parau  no  te  ärataì. Ua  ärataì-anaè-hia  te  tahi  taata  no  te  mea  ia  te  vai  ra  te  vähi  i  reira  e  täpae  ai. E  te  vähi  e  täpae  ai,  te  parau  mau  ia. Eere  te  òhipa  a  te  värua  mai  te  mea  ra  e  òhipa  tupu  täùe  noa, e  ärataì  te  värua, te  auraa, te  vai  ra  te  hoê  tau, hoê  taime, te  vai  ra  te  vähi  e  na  reira  atoà  te  mau  pipi  i  te  haere  e  tae  roa  atu  ai  i  te  èà. Teie  hoì  manaò  ta  Ietu e  horoà  nei, ta  na  e  faaìte  nei  mai  te  mea  ra  e  parau  ia  no  te  värua  maitaì, ia  haamanaò  anaè  tätou  te  parau  atoà  teie  ta  Ietu  i  parau  no  na  iho, oia  hoì o  vau  te  èà , te  parau  mau  e  te  ora. Te  auraa  te  mau  òhipa  atoà  ta  Ietu  i  haamata  mai, no  te  mea  aita  te  òhipa  i  hope, ta  na  tuhaa  ua  hope  ia, te  òhipa  rä  e  toe  nei  i  te  rave   te  vai  noa  ra, na  te  mau  pipi  te  reira  e  rave  e  na  te  värua  e  ärataì  ia  rätou. Mai  ia  Ietu  tei  riro  ei  èà, i  teie  taime, te  värua  te  faaìte  mai  ia  rätou  te  èà, oia  hoì  na  te  värua  e  ärataì  ia  rätou  i  teie  nei e  tae  atoà  atu  ai  rätou  i  roto  i  te  ìteraa  i  te  parau  mau. No  reira  aita  e  taa-ê-raa  i  roto  i  te  òhipa  ta  te  Tamaiti, ta  Ietu  i  rave  mai  e  te  òhipa  ta  na  e  faaära  nei, mai  teie  atu  nei  na  te  värua  e  rave, te  auraa  ra, eere  teie  te  tahi  taa-ê-raa  e  tupu  i  roto  i  te  mäuiui, aita, mai  teie  atu  nei  rä  eere  faahou  na  Ietu  e  rave  na  te  mau pipi  rä  e  rave. Eere  ra  e mai  te  mea  ua  faaruè  mai  Ietu  ia  rätou, te  vai  noa  ra   i  pïhaì  iho  ia  rätou  te  täuturu, te  faaaò. Te  haamataraa  mai, na  Ietu  e  rave, ta  rätou  o  te  hiò  noa, faaroo  noa  e  ia  tae  i  te  taime  te  tamaì-atoà-hia  mai  ra. Mai  teie  atu  nei, te  faaära  ra  Ietu, i  teie  nei  na  òutou  e  rave, ua  oti  te  tau  no  te  haapii, ua  oti  te  tau  no  te  âpee, teie  nei  e  rave. Eiaha  rä  e  rave  nä nià  noa  i  te  manaò  o  te  mau  pipi, no  te  mea  e  parau  tumu  terä  na  Ietu, a  rave  ai  Ietu  i  ta  na  òhipa, terä  ta  na  haamanaòraa  pinepine, ta  ù e  parau  atu  nei  ia  òutou  eere ia  i  ta  ù, o  ta  te  Metua  rä  i  faaue  mai  ia  ù  ia  parau. Aita  vau  e  faatupu  nei  i  to  ù  hinaaro, to  na  ra  to  tei  tono  mai  ia  ù, te  auraa   terä  huru  ta  Ietu  i  faaìte  na, te  huru  i  vai  na  i  roto  ia  na  e  te  Metua, te  huru  mau  atoà  ia  te  reira  ta  te  mau  pipi  e  ora  atu ia  tae  i  te  taime  na  rätou  e  rave. Eita  rätou  e  rave  noa  mai  ta  rätou  i  manaò , te  tano e  te  tano  òre , e  rave  rä  rätou  mai  ta  te  värua  e  faaue  ia  rätou  ia  rave. Te  reira  huru  te  mea  paha  ia  e  èrehia  nei  i  teie  mahana, oia  hoì, eiaha  no  te  mea  aita  e  värua, no  te  mea  rä  aita  te  värua  e  òhipa  nei, aita  te  värua  e  faaaò  nei, rave  noa  atu  ä  te  mau  tävini, mai  te  mea  ra  o  rätou  te  fatu  òhipa, no  reira  te  fifi. No  reira  tätou  i  te  pinepine  i  te  topa. I  ô  nei  te  haapäpü  ra  Ietu, nä  te  värua, teie  värua  faaaò, teie  värua  parau  mau, na  na  e  ärataì  i  te  mau  tävini  atoà  i  te  faatupuraa  i  te  hinaaro  ihoä  o  te  Metua  ta  te  Tamaiti  e  faaue   i  te  värua  ia  parau  atoà  ia  rätou. Terä  te  huru  o  te  ärataì, e  faaìte  mai  o  na  i  te  hinaaro  o  tei  tono  mai  ia  na. Te  tahi   atoà  huru  to  te  ärataì, teie  ia, eita  o  na  e  ätea  i  te  taata  ta  na  e  ärataì  ra, tei  mua  ihoä  o  na, eita  rä  o  na  e  moè, te  auraa, e  haapäpüraa  teie, e  vai  fätata  noa  te värua  i  te  mau  pipi, ia  au  i  te  huru  ta  rätou  i  ìte  mai  a  ora  noa  ai  Ietu. No  reira  ua  ìte  atoà  tätou  i  te  mau  òhipa  i tupu  i  muri  mai , te  mau  òhipa  atoà  ta  rätou  i  rave , te  mau  parau  atoà  ta  rätou  i  parau  ua  tupu  ihoä , ua  tupu  rä  ia  au  i  ta  te  värua  i  rave , i  te  mea  ua  parau  rätou  ma  te  mana . Eiaha  rä  ma  to  rätou  mana , ma  te  mana  rä  o  te  värua  e  òhipa  ra  i  pïhaì  ia  rätou, te  värua  te  haapii  ra  ia  rätou, te  värua  e  faaìte  ra  ia  rätou  i  te  parau  mau. E  òre  ta  na  parau  e  riro  na  na  iho E  parau  pinepine  atoà  na  tätou e  ua  riro  roa  ei  fäìraa  na  tätou, te  metua  te  Tamaiti  te  värua e toru  hoê. E  toru  rä  mea  taa  ê, taa  ê  noa  atu  ai  rä  terä  e  toru  aita  te  tahi  i  òhipa  no  na  iho, te  tahi  no  na  iho. Te  Tamaiti, aita  o  na  i  ìmi  i  to  na  hanahana, ua  parau  rä  e  ua  rave  i  te  mau  òhipa  atoà  ta  to  na  Metua  i  tono  mai  ia  na. Te  värua  ia  au  mai  teie  ta  Ietu  e  haapäpü  ra, eita  atoà  o  na  e  parau  mai  i  to  na  iho  parau, te  mea  rä  i  parauhia  ia  na   o  ta  na  ia  e  parau, oia  hoì, te  mea  ta  te  Metua  i  faaue  mai  ia  na  o  ta  na  ia e  rave. E  te  reira  te  tïtauraa  e  hinaarohia  nei  ia  i  te  mau  pipi  ia  ora  atu, te  auraa  i  nià  i  to  rätou  tiàraa  ta  Ietu  e  horoà  nei  i  teie  taime, aita  e  parau  ta  rätou  e  parau  maoti  rä  te  parau  ta  te  värua  i  faaue ia  rätou  e  rave. Aita  e  òhipa  e  tià  ia  rätou  ia  rave  maoti  rä  ta  te  värua  i  haapii. Te  vai  atoà  ra  te  tahi  manaò  pinepine  i  te  faahitihia  i  mua  ia  tätou, oia  hoì, aita  e  òhipa  ta  te  Atua  e  faaue  nei  i  te  taata  tei  òre  o  na  i  nä  mua  i  te  rave. Hoê  ä  e  te  Tamaiti, aita  atoà  e  òhipa  ta  te  Tamaiti  e  ani  nei  i  te  taata  ia  rave  e  tei  òre  o  na  i  nä  mua  i  te  rave. I  teie  rä  taime  te  mea  e  hinaarohia  nei  i  te  mau  pipi, te  òhipa  ta  rätou  e  rave  ia  riro  ia  ei  faatupuraa  i  te  mea  i  faauehia, te  mea  i  rävehia  nä  mua  atu  ia  rätou. E  tae  atoà rä  rätou  i te  taime  e  tano  ai   ia  parauhia, aita e  òhipa  ta  rätou  e  faaue  nei  tei  òre  rätou  i  nä  mua  i  te  rave. E  ta  rätou  i  rave  ra  ta  te  värua   atoà  ia  i  haapii  mai  ia  rätou  ia  rave. A  ui  ai  tätou  i  teie  mahana, no  te  mea  aita  atoà  e  faufaa  e  faahiti  noa  i  te  parau  o  te  mau  pipi, ta  tätou  e  rave  nei, ta  te  värua  änei  ia  i  faaue  mai  aore  ra, na  tätou  i  manaò  e  mea  maitaì  ia  rävehia. Te  taù  nei  ihoä  tätou  i  te  värua, te  rave  ra  änei  i  ta  te  värua  i  faaìte  mai, te  òhipa  ra  änei  te  värua  i  te  täutururaa, i  te  faaìteraa  mai  i  te  parau  mau. Aita  änei  tätou  e  oè  nei  i  te  horoà  a  te  värua, e  no  te  mea  ua  oè  te  mono  ra  tätou  i  te  värua, te  parau  ra  nä  nià  i  te  iòa  o  te  värua, nä  nià  hoì   i  te  iòa  o  te  Tamaiti  e  te  parau  nei  nä  nià  i  te  iòa  o  te  Atua.

No  Ietu  te  haapäpü  mai  ra  o  ia, e  tono  mai  au  i  te  tahi  värua  no  te  ärataì. Te  fifi  paha  ia  i  teie  mahana, te  ärataì  òre, te  faaaò  òre. E  au  ra  ia  hiòhia, ua  haapaò  noa  te  reira  i  ta na. Aita  e  tüàtiraa  faahou  to  te  mau  òhipa  i  rävehia, aita  atoà  e  haapeàpeàraa  e e  uiui rii, na  te  Atua  änei  hoì  teie  e  aore  ra  na  te  taata. I mua  i  te  fifi  mai  te  reira  te  huru  aita  atu  e  äniraa  e  tano  ia  änihia  maoti  rä  mai  ta  Ietu  i  haapäpü  i  ta na  mau  pipi  e  tono  mai  o  na te  ani  atoàraa  ia  tono  mai  ä  i  te  värua  parau  mau. No  te  mea  te  auraa  no  te  parau  o  te  tono, te  parauraa  ia  i  te  tahi  ia  haere  i  te  tahi  vähi. Ia  faaea  anaè  rä  te  tono, te  vai  atoà  ra  ia  te  tumu. Tämata  rii  na  i  te  hiò  aita  änei  hoì  i  ätea  roa  i  te  tumu. I roto  i  ta  tätou  mau  putuputuraa, mau  pureraa, te  taù  nei  tätou  i  te  Atua, aita  rä  hoê  mea  e  faaìte  mai  ra  ia  tätou ; a  ua  tae  mai  te  Atua, tei  rotopü  te  Atua  ia  tätou. Te  parau, ua  mätau  tätou  i  te  parau, te  ìte  rä, aita  tätou  i  ìte  faahou. Eita  tätou  e  taa  ; ua  tae  mai  te  Atua, ua  haere  mai  te  Atua  e  aita  atoà  tätou  e  haapeàpeà  nei. E  au ra  e, no  te  mea  ua  parauhia  te  parau  mea  tano  ia   parauhia  i  te  reira  taime ; haere  mai  te  Atua  pärahi  mai  i  rotopü  ia  mätou, e  au  ra  te  parau  o  te  Atua  ihoä  ia . I  teie  mahana  tei  roto  te  nünaa  i  te  reru, tei  roto  te  mau  ärataì  i  te  reru  e  tano  ai  ia  täparuparu  atoà  i  te  Fatu, te  Fatu  òhipa  ia  tono  atoà  mai  i  te  värua  ei  faaaò  atoà  ia  tätou  i  teie  mahana. Mea  pinepine  tätou  i  te  pee  i  te  varovaro  o  te  tahi  reo  ê  atu, àfaì  atoà  atu  ra   i  to  tätou  itoito  no  te  faatupuraa  i  terä  hau  ê  atu. I  teie  mahana, e  mahana  atoà  teie  tei  topa  tätou  i  roto  i  te  mätau  oia  hoì, e  mahana  teie  e  rave  ai  tätou  i te  haapäpüraa  o  te  mau  tamarii  no  roto  mai  i  te  haapiiraa  täpati. Ua parau-anaè-hia  rä  e  haapiiraa  täpati , te  vai  ra  ia  te  tamarii  e  te  vai  ra  te  parau  no  te  ärataì-atoà-raa  i  te  reira  tamarii  i  te  tahi  vähi. Te  mea  e  tano  ia  haapäpü, te  èà  ia  e  na  reira  teie  tamarii  i  te  haere  e  tae  atoà  atu  ai  i  roto  i  te  ìte, te  ìteraa  e, e  hinaaro  atoà  te  Atua  ia  na. Te  mea  atoà  ra  e  tano  ia  päpü  atoà  tätou, eita  e  tano  ia  ärataì  hänoahia  te  tamarii, te  huru  o  te  tamarii, te  huru  atoà  ia  o  te  èà  e  faaäuhia  no  na. Tamarii  naìnaì, eiaha  ia  e  àfaì  ia  na  na  nià  i  te  poroumu  mouà. Tamarii  paari, faatano  atoà  te  fifi  o  te  èà  i  nià  i te  vähi  e  maraè  ia  na. E  te  reira  atoà  te  mea  e  haapeàpeà  nei  ia  tätou  i  teie  mahana, no  te  mea  te  manaò  nei  tätou  e, te  èà  e  tano  ia  ärataìhia  te  tamarii  e  tae  ai  o  ia  i  roto  i  te  ìteraa  i  te  Atua, na  Ìteraèra  roa  ia  i  te  haere. Te  manaò  ra  tätou  e, mai  te  peu  aita  o  na  i  ìte  i  te  parau  no  te  mau  tupuna  o  Ìteraèra, eita  o  na  e  ìte  i  te  Atua. E  no   reira  atoà  tätou  eita  e  tae, no  te  mea  ua  ätea  tätou  i  to  tätou  tumu, e  ua  rave  tätou  i  te  èà  no  te  tomo  i  roto  i  to  vëra  hiroà, ua  rave  tätou  i  te  èà  èra  ê  i  te  roa, èra  ê  i  te  ätea. E  te  èà  mau  te  reira  aita  tätou  i  ìte  i  te  faanahoraa  no  reira  atoà  tätou  i  te  èhu  noa. Ua  faaìte  ê  mai  na  te  Atua  ia  na  i  teie  nünaa, nä  roto  ia  i  te  mau  maitaì  ta  na  i  horoà  mai. Te  reira  te  èà  ta  Ietu  i  faaìte  mai, to  Ietu  parauraa  e, o  vau  te  èà. E  aha  te  täpaò  ta  na  i horoà   no  te  èà  e  na  reira  i  te  haere, te  parau  no  te  faaàpu, te  huero, te  parau  o  te  nätura. E  i  roto  i  te  ôroà, te  vai  atoà  ra  te  mau  täpaò  ta  Ietu  e  horoà  ra, te  färaoa, te  uaina.  Te  auraa  te  faaìte  mai  ra  Ietu  mea  nä  ô  te  èà   e  tae  ai  i  roto  i  te  ìteraa  i  te  Atua. Eere  rä  mea  nä  roto  i  te  mëtëpara  i  haerehia  e  Âperahäma, Itaata  e  Iatopa  mä . Aita  atoà  hoì  Ietu  i  parau  mai, o  Âperahäma  te  èà. Ta  Ietu  i  parau, o  vau te  èà   e  tae  ai  i  roto  i  te  ora. Eita  rä  hoì  òutou  e  haere  mai  ia  ù  nei  ra, mea  onoöno  aè  ihoä  nä  òutou  e  haere  e  päìmi  i roto  i  te  puta, e  ìnaha  teie  te  ora  e  parauparau  noa  atu  nei  ia  òutou. Mea  maitaì  ia  ìte, e  aha  ta  na  e  hinaaro  e  tono  mai  ai  o  ia. Mai  te  peu  ra  eita  tätou  e  hinaaro  eita  atoà  ia  e  tonohia  mai. No  reira  e  ani  i  te  täuturu  a  te  värua  no  te  faaòhie  i  te  tupuraa  o  te  òhipa  no  reira  tätou  i  hinaarohia  ai. Mai  te  peu  te  vai  ra  te  tahi  pure  e  tano  tätou  ia  pure  i  teie  mahana, te  äniraa  ia  i  te  Fatu  òhipa  ia  tono  mai  i  te  värua  no  te  haapii, no  te  faaaò, no  te  ärataì  e  no  te  faaitoitoraa  i  te  feiä  atoà  tei  hinaaro  i  te  faatupu  i  to  na  hau. E tano atoà e parau no te vahine, te mau mama, e hiò i te tüàtiraa i roto i terä mau taò, no te mea ia parau-anaè-hia te parau o te taata, te auraa, te vahine atoà ia. Tei riro ei ôpuaraa na te Atua. Ei täuturu au. I roto i te parau no te ôroà o te mau mama, ia haamanaò atoà ia o ia e, e ôpuaraa o ia na te Atua, te vai ra te paari i roto ia na, te faaroo no te faatupuraa te hau, e ia färii hoì o ia i te värua parau mau, no te mea, te reira te òhipa e tïtauhia ra ia na, oia hoì te ärataìraa ia i to na hoa, to na mau taeaè, mau tuahine, ta na mau tamarii i te ìteraa i te èà o te ora. I parau ai  o Ietu e, 15 O te mau mea atoà a te Metua ra, na ù ia.

Teraì òr. Faatura.