Ioane 16.12-15 Te Aro.

Tāpati 16  no Tiunu 2019.

Te Aro.

Taramo 8

1 Na te Mënätehe nä nià i te titita. Taramo na Tävita. 2 E to mätou Atua, e te Fatu, ua teitei to òe iòa e àti noa aè te mau fenua atoà nei. E to òe ra hanahana, ua tuuhia e òe i nià iho i te mau raì ra. 3 Nä roto i te vaha o te mau tamarii e te mau àiü, i faatupu na òe i te püai i to mau ènemi ra; ia mämü atu te ènemi e te ono ra. 4 Ia hiò vau i te mau raì i te òhipa a to rima ra, te märama e te mau fetià ta òe i faaau ra 5 E aha te taata nei i manaò mai ai òe ia na. E ta te taata nei tamaiti i haapaò mai ai òe ia na. 6 I raro iti aè o ia i te mau merahi i te hämani-raa-hia e òe ra, e ua faatoröna òe ia na i te hinuhinu e te tura. 7 Ua faariro òe ia na ei tävana i te mau òhipa a to rima, e ua tuuhia e òe te mau mea atoà nei i raro aè i ta na âvae 8 te mau mämoe e te mau nana puaatoro atoà, e te mau puaa atoà o te aru ra; 9 te mau manu o te reva; e te ià o te tai, tei nä te èà moana i te haere ra. 10 E to mätou Atua, e te Fatu, ua teitei to òe iòa e àti noa aè te mau fenua atoà nei.

Mäteri 8.22-31

22 Ia te Fatu ra vau i haamata ai o ia i ta na òhipa; hou ta na mau òhipa, mai tahito mai ä. 23 Ua faatähinuhia vau mai tahito mai ä; hou te haamataraa i te òhipa nei, hou te fenua nei. 24 Aore hoì e miti ra, i fänau na vau, aore hoì e pape rahi i te pihaaraa. 25 Aita i tätumuhia te mau mouà, aita hoì te mau âivi, i fänau na vau; 26 aita hoì i hämani i te fenua, e te mau vähi ätea ra, e te hoê huà iti repo o te mau fenua nei. 27 Ia na i haamau i te mau raì ra, tei reira vau; ia na i tïpaò i te moana e àti noa aè; 28 ia na i haamau i te ata i nià ra; ia na i faaètaèta i te mau tumu o te moana; 29 ia na i haapaò i te ôtià o te miti ra, ia haapaò mäite te moana i to na ôtià ia na i haamau i te tumu o te fenua ra.30 Tei pïhaì iho hoì au ia na i reira mai te tamaiti faaàmu; e te òaòa noa ra vau i te mau mahana atoà ra, te òaòa-tämau-mäite-raa i mua i ta na aro; 31 i te òaòa-mäite-raa i te fenua i pärahihia e te taata ra; e tei te mau tamarii a te taata ra to ù òaòaraa.

Rōma 5.1-5

Te hau a te Atua

1 E teie nei, ua tiàhia tätou i te faaroo, e hau to tätou i te Atua ra, i to tätou Fatu ia Ietu Metia ra; 2 no na hoì tätou i ö ai i te faaroo i roto i teie nei maitaì i pärahihia e tätou nei, e te òaòa nei i te tiaìraa i te maitaì o te Atua. 3 Eere hoì te reira anaè ra, te òaòa atoà nei rä tätou i te mau àti nei; ua ìte hoì tätou e, na te pohe e faatupu i te faaòromaì; 4 e na te faaòromaì e faatupu i te ìte; na te ìte e faatupu i te tiaì. 5 E òre hoì te tiaì e faahaamä mai, no te mea ua niniihia mai te hinaaro o te Atua i roto i to tätou âau e te Värua Maitaì i horoàhia mai ia tätou nei.

Ioane 16.12-15

12 E rave rahi ä ta ù parau ia parau atu ia òutou, eita rä e tià ia òutou i teie nei. 13 Ia tae mai rä te Värua parau mau ra, na na ia e arataì ia òutou i te mau parau mau atoà ra. E òre hoì ta na parau e riro na na iho; o ta na rä i faaroo ra, o ta na ia e parau mai e na na hoì e faaìte mai ia òutou i te mau mea e tupu a muri atu ra. 14 E haamaitaì o ia ia ù; e rave hoì o ia i ta ù ra, a faaìte atu ai ia òutou. 15 O te mau mea atoà a te Metua ra, na ù ia. I parau atu ai au e, e rave o ia i ta ù ra e a faaìte atu ai ia òutou.

Manaò

I to tätou faarooraa i te mau parau i faahitihia i roto i na taiòraa maha tei faaìte i te hanahana o te Atua, tei faateiteihia, e tei haapäpü i te tiàraa taata i mua i te rähu a te Atua. Ia tütonu maite tätou i te huru päpaìraa ia no te faaineine i te maru metia  i te täpaò no te haere e färerei i te nünaa. No teie ôpuaraa, o te òhiparaa ia i rotopü i te mau maru-metia e noho ra i te mau vahi i reira e tupu ai te hanahana o te Atua e i muri iho, na roto i ta rätou mau täuturu, no te haere roa atu i te fenua tei faatupu i te aroha e te here no te ìriti i te ùputa o te märamaramaraa i te faaroo maru-metia e to na mau faaòhiparaa i roto i te oraraa. Te faaìte nei teie mau taiòraa i te tumu mau no te mau poroìraa i faaìtehia i roto i teie mau taiòraa. I muri aè i teie mau parau aroha  tei reira hoì te parau tià a te Atua i te faaroo i te faaìte-raa-hia mai ei faarooraa, mai tei päpaìhia ra e te feiä parau tià i te faaroo ra, e ora ia Roma pene 1 ìrava17. E parau teie no te täatoàraa o te taata, mai te Mäòhi i Mäòhi Nui e tae noa atu i te mau Mäòhi i te ära, mea tïtauhia ia  tiàhia i mua i te aro o te Atua, no te mea tei raro aè te täatoà i te mana o te hara. E tiàhia te taata i mua i te Atua na roto i te faaroo ia Ietu Metia. I muri mai, i te parau no te ora âpï na roto i te tüàtiraa i te Metua, o të faatupu i te tahi tüàtiraa âpï e te Atua. E roaa i te taata faaroo te hau e te Atua, na roto i to na faatiàmäraahia e te Värua o te Atua i te mana o te hara e te pohe. Te täuàparauraa ia e vai nei i roto i teie mau taiòraa ia täpae i nià  i te fä no te Ture a te Atua e te mana no te Värua o te Atua i roto i te oraraa o te taata faaroo. Mäite mea atoà ra e tuhaa ta tätou i roto i te ôpuaraa a te Atua no teie nei ao. E te püòhu atoà ra i roto i terä manaò e, ua riro te faaruèraa a te nünaa âti-Iüta i te Metia ei tuhaa no te ôpuaraa a te Atua no te âmui i te täatoà o teie nei ao i roto i te tupuraa no te aroha o te Atua i roto ia Ietu Metia. E te tiàturi ra o ia e, eita te âti-Iüta e pätoì noa ia Ietu. I te pae hopeà no te faaìte te ora i te oraraa maru-metia, na roto i te hereraa i te tahi. Ua faahiti atoà rä i te tahi mau tumu, mai te täviniraa i te Atua, te tuhaa a te maru-metia i mua i te mau mana fenua e te tahi pae, e te parau no te hiroà o te taata. Ia faaroo tätou i teie reo to Ietu i te päpaìraa a Ioane i te 16, i te ìrava14 E haamaitaì o ia ia ù e rave hoì o ia i ta ù ra, a faaìte atu ai ia òutou. E teie atoà parauraa i te ìrava 13 Ia  tae  mai  rä  te  värua  parau  mau  ra , na  na  ia  e  ärataì  ia  òutou  i  te  mau  parau  mau  atoà  ra ; e òre hoì  ta  na  parau e  riro  na  na  iho , o  ta  na  ra  i  faaroo  ra , o  ta  na  ia  e  parau   mai  e  na  na  hoì  e  faaìte  mai  ia òutou  i  te  mau  mea   e  tupu  a  muri  atu  ra. Ia faaroo rä te haapotoraa o na taiòraa e maha nei, teie ia.

-Taramo 8, 10 To mätou Atua, te Fatu, ua teitei to iòa e àti noa aè te mau fenua atoà nei.

-Mäteri 8, 31 e tei te mau tamarii a te taata ra to ù òaòaraa.

-Rōma 5, 1 Ua tiàhia tätou i te faaroo, e hau to tätou i te Atua ra, i te Fatu ia Ietu Metia ra.

-Ioane 16, 15 O te mau mea atoà a te Metua ra, na ù ia.

Oia mau, te ärataìhia nei tätou i mau i te aro o te Atua na te  värua parau mau ra te reira faatupuraa, ta  na ia  e  parau, aita  ia  i  parau  mai  te  mea  ra  na  na  te  parau, mai  tei  faauehia  ra  ia  na  ia  parau, te  auraa na  te  Tamaiti  atoà  e  horoà, e  faaìte  i  te  värua  maitaì  i  te  mea  e  tano  ia  parau. Ua  nä  reira  mai  te  Metua, te  na  reira  ra  te  Tamaiti  e  te na reira atoà ra te värua  maitaì. Aita  te  tahi  i  rave  i  te  òhipa  na  nià  noa  i  to  na  manaò  mai  te  mea  ra  na  na, i  rave  rä  o ia, no  te  mea,  ua  faauehia  mai  ia  na  reira  i  te  rave, ia  na  reira  i  te  parau.  E  toru  ihoä  mea  taa  ê, hoê  rä  òhipa  ta  rätou  e  rave  ra. Teie  nei  värua, te  haapäpühia  ra, e  värua  parau  mau, na  na  e  ärataì. Te  auraa  no  te  parau  ärataì, àfaì  na  nià  i  te  èà. E  ua  parau-anaè-hia  e  àfaì  na nià  i  te  èà, e  parau  ia  te  reira  no  te  tahi  taata  tei  òre  i  ìte  aore  ra  tei  òre  i  päpü  i  te  èà, te  vähi  na  reira  i  te  haere. I  ô  nei  rä, na  na  e  ärataì  ia  òutou  i  te  mau  parau  mau  atoà, te  auraa te  vai  ra  te  parau  mau. Na  teie  värua  e  ärataì  ia  rätou  i  roto  i  te  ìteraa  i  te  parau  mau. I  roto  i  teie  parau  ta  Ietu  e  vai  iho ra  i  ta  na  mau  pipi, te  mea  ta  na  e  faaìte  ra  ia  rätou, e  tae  mai  te  tahi värua, te  värua  parau  mau, na  te  reira  värua  parau  mau e   ärataì  ia  rätou  no  te  ìteraa  i  te  parau  mau. Te  reira  värua  parau  mau, o  te  faaìte  noa  ta  na  i  te  mea  e  horoàhia  ia  na, e na  na  atoà e   horoà  i  te  mau  pipi  i  te  ìteraa  i  te  mau  òhipa  e  tupu  a  muri  atu, te  auraa  ra, e  horoà  atoà  o na  i  te  mau  pipi  i  te  tohu  no  te  mau  òhipa  e  tupu  a  muri  atu . Terä  te  mea  ta  Ietu e   faaära  ra  i  ta  na  mau  pipi. Ua  tupu  anaè  te  òhipa  mai  teie  te  huru, oia  hoì  ia  tae  anaè  i  te  taime   e  hinaaro  ai  te  tahi  taata  e  horoà  i  te  tahi  faufaa   i roto  i  te  rima  o  te  tahi  atu  taata, no  te  mea  ia, te   tae  ra  i  te  taime  taa-ê-raa. Te  auraa  ia  no  teie  mau  parau  e  te  auraa  atoà  ia  no  te  òhipa  e  tupu  ra. Oia  hoì, tei  roto  i  te  taime  faaineineraa ; faaineineraa  i  te  faataa-ê-raa , faaineine  atoà  rä  i  te  feiä  e  faaea  mai  ia  òre  ia  haaparuparu  te  manaò. Te  mau  parau  teie  no  te  mau  taime  hopeà  pärahi  âmui  ai  Ietu  e  ta  na  mau  pipi. Ia  tae  mai  rä  te  värua  maitaì  te  mea  mätamua, te  haapäpü  ra  Ietu, e  tono  mai  o  na  i  te  tahi  no  te  täutururaa  i  te  mau  pipi  i  te  ìteraa  i  te  parau  mau. Te  tau  a  haere  ai  Ietu  i  te  mau vähi  atoà  e  haapii  i  te  taata, mea  pinepine  roa  te  mau  pipi  i  te  pärahi  noa  i  roto  i  te  taa  òre. Mea  pinepine  roa  atoà  rätou  i  te  haere  mai  e  ani  ia  Ietu, no  te  aha  òe  i parau  parapore  ai. E  aha   te  auraa  terä  mea  ta  òe  i  haapii. Mea  pinepine  roa  atoà  Ietu  i  te  tamaì  ia  rätou  no  to  rätou  paruparu . I  mua  rä  i  te  reira  paruparu, te  haapäpü  ra  Ietu  i  teie  nei, e  tono  mai  o  na  i  te  värua  parau  mau, te  auraa  eere  teie  i  te  tahi  noa  täuturu, te  räveà  atoà  rä  teie  e  matara  ai, no  rätou  no  te  mau  pipi  te  märamarama  ta  rätou  i  ère  noa  na. Te  märamarama  i  ani  noa  ai  rätou  ia  Ietu, e  aha  te  auraa  terä  mau  parau  ta  òe  i  haapii . No te  aha   òe  i  parau  ai  i  terä  parau. Teie  ia värua  parau  mau, e  täuturu  rahi  teie  no te  àfaì, no te  ärataì  atoà  rä  i  te  mau  pipi  i  roto  i  te  ìteraa  i  te  parau  mau. Teie  manaò  te  haapäpühia  ra  e  te  parau  no  te  ärataì. Ua  ärataì-anaè-hia  te  tahi  taata  no  te  mea  ia  te  vai  ra  te  vähi  i  reira  e  täpae  ai. E  te  vähi  e  täpae  ai,  te  parau  mau  ia. Eere  te  òhipa  a  te  värua  mai  te  mea  ra  e  òhipa  tupu  täùe  noa, e  ärataì  te  värua, te  auraa, te  vai  ra  te  hoê  tau, hoê  taime, te  vai  ra  te  vähi  e  na  reira  atoà  te  mau  pipi  i  te  haere  e  tae  roa  atu  ai  i  te  èà. Teie  hoì  manaò  ta  Ietu e  horoà  nei, ta  na  e  faaìte  nei  mai  te  mea  ra  e  parau  ia  no  te  värua  maitaì, ia  haamanaò  anaè  tätou  te  parau  atoà  teie  ta  Ietu  i  parau  no  na  iho, oia  hoì o  vau  te  èà , te  parau  mau  e  te  ora. Te  auraa  te  mau  òhipa  atoà  ta  Ietu  i  haamata  mai, no  te  mea  aita  te  òhipa  i  hope, ta  na  tuhaa  ua  hope  ia, te  òhipa  rä  e  toe  nei  i  te  rave   te  vai  noa  ra, na  te  mau  pipi  te  reira  e  rave  e  na  te  värua  e  ärataì  ia  rätou. Mai  ia  Ietu  tei  riro  ei  èà, i  teie  taime, te  värua  te  faaìte  mai  ia  rätou  te  èà, oia  hoì  na  te  värua  e  ärataì  ia  rätou  i  teie  nei e  tae  atoà  atu  ai  rätou  i  roto  i  te  ìteraa  i  te  parau  mau. No  reira  aita  e  taa-ê-raa  i  roto  i  te  òhipa  ta  te  Tamaiti, ta  Ietu  i  rave  mai  e  te  òhipa  ta  na  e  faaära  nei, mai  teie  atu  nei  na  te  värua  e  rave, te  auraa  ra, eere  teie  te  tahi  taa-ê-raa  e  tupu  i  roto  i  te  mäuiui, aita, mai  teie  atu  nei  rä  eere  faahou  na  Ietu  e  rave  na  te  mau pipi  rä  e  rave. Eere  ra  e mai  te  mea  ua  faaruè  mai  Ietu  ia  rätou, te  vai  noa  ra   i  pïhaì  iho  ia  rätou  te  täuturu, te  faaaò. Te  haamataraa  mai, na  Ietu  e  rave, ta  rätou  o  te  hiò  noa, faaroo  noa  e  ia  tae  i  te  taime  te  tamaì-atoà-hia  mai  ra. Mai  teie  atu  nei, te  faaära  ra  Ietu, i  teie  nei  na  òutou  e  rave, ua  oti  te  tau  no  te  haapii, ua  oti  te  tau  no  te  âpee, teie  nei  e  rave. Eiaha  rä  e  rave  nä nià  noa  i  te  manaò  o  te  mau  pipi, no  te  mea  e  parau  tumu  terä  na  Ietu, a  rave  ai  Ietu  i  ta  na  òhipa, terä  ta  na  haamanaòraa  pinepine, ta  ù e  parau  atu  nei  ia  òutou  eere ia  i  ta  ù, o  ta  te  Metua  rä  i  faaue  mai  ia  ù  ia  parau. Aita  vau  e  faatupu  nei  i  to  ù  hinaaro, to  na  ra  to  tei  tono  mai  ia  ù, te  auraa   terä  huru  ta  Ietu  i  faaìte  na, te  huru  i  vai  na  i  roto  ia  na  e  te  Metua, te  huru  mau  atoà  ia  te  reira  ta  te  mau  pipi  e  ora  atu ia  tae  i  te  taime  na  rätou  e  rave. Eita  rätou  e  rave  noa  mai  ta  rätou  i  manaò , te  tano e  te  tano  òre , e  rave  rä  rätou  mai  ta  te  värua  e  faaue  ia  rätou  ia  rave. Te  reira  huru  te  mea  paha  ia  e  èrehia  nei  i  teie  mahana, oia  hoì, eiaha  no  te  mea  aita  e  värua, no  te  mea  rä  aita  te  värua  e  òhipa  nei, aita  te  värua  e  faaaò  nei, rave  noa  atu  ä  te  mau  tävini, mai  te  mea  ra  o  rätou  te  fatu  òhipa, no  reira  te  fifi. No  reira  tätou  i  te  pinepine  i  te  topa. I  ô  nei  te  haapäpü  ra  Ietu, nä  te  värua, teie  värua  faaaò, teie  värua  parau  mau, na  na  e  ärataì  i  te  mau  tävini  atoà  i  te  faatupuraa  i  te  hinaaro  ihoä  o  te  Metua  ta  te  Tamaiti  e  faaue   i  te  värua  ia  parau  atoà  ia  rätou. Terä  te  huru  o  te  ärataì, e  faaìte  mai  o  na  i  te  hinaaro  o  tei  tono  mai  ia  na. Te  tahi   atoà  huru  to  te  ärataì, teie  ia, eita  o  na  e  ätea  i  te  taata  ta  na  e  ärataì  ra, tei  mua  ihoä  o  na, eita  rä  o  na  e  moè, te  auraa, e  haapäpüraa  teie, e  vai  fätata  noa  te värua  i  te  mau  pipi, ia  au  i  te  huru  ta  rätou  i  ìte  mai  a  ora  noa  ai  Ietu. No  reira  ua  ìte  atoà  tätou  i  te  mau  òhipa  i tupu  i  muri  mai , te  mau  òhipa  atoà  ta  rätou  i  rave , te  mau  parau  atoà  ta  rätou  i  parau  ua  tupu  ihoä , ua  tupu  rä  ia  au  i  ta  te  värua  i  rave , i  te  mea  ua  parau  rätou  ma  te  mana . Eiaha  rä  ma  to  rätou  mana , ma  te  mana  rä  o  te  värua  e  òhipa  ra  i  pïhaì  ia  rätou, te  värua  te  haapii  ra  ia  rätou, te  värua  e  faaìte  ra  ia  rätou  i  te  parau  mau. E  òre  ta  na  parau  e  riro  na  na  iho E  parau  pinepine  atoà  na  tätou e  ua  riro  roa  ei  fäìraa  na  tätou, te  metua  te  Tamaiti  te  värua e toru  hoê. E  toru  rä  mea  taa  ê, taa  ê  noa  atu  ai  rä  terä  e  toru  aita  te  tahi  i  òhipa  no  na  iho, te  tahi  no  na  iho. Te  Tamaiti, aita  o  na  i  ìmi  i  to  na  hanahana, ua  parau  rä  e  ua  rave  i  te  mau  òhipa  atoà  ta  to  na  Metua  i  tono  mai  ia  na. Te  värua  ia  au  mai  teie  ta  Ietu  e  haapäpü  ra, eita  atoà  o  na  e  parau  mai  i  to  na  iho  parau, te  mea  rä  i  parauhia  ia  na   o  ta  na  ia  e  parau, oia  hoì, te  mea  ta  te  Metua  i  faaue  mai  ia  na  o  ta  na  ia e  rave. E  te  reira  te  tïtauraa  e  hinaarohia  nei  ia  i  te  mau  pipi  ia  ora  atu, te  auraa  i  nià  i  to  rätou  tiàraa  ta  Ietu  e  horoà  nei  i  teie  taime, aita  e  parau  ta  rätou  e  parau  maoti  rä  te  parau  ta  te  värua  i  faaue ia  rätou  e  rave. Aita  e  òhipa  e  tià  ia  rätou  ia  rave  maoti  rä  ta  te  värua  i  haapii. Te  vai  atoà  ra  te  tahi  manaò  pinepine  i  te  faahitihia  i  mua  ia  tätou, oia  hoì, aita  e  òhipa  ta  te  Atua  e  faaue  nei  i  te  taata  tei  òre  o  na  i  nä  mua  i  te  rave. Hoê  ä  e  te  Tamaiti, aita  atoà  e  òhipa  ta  te  Tamaiti  e  ani  nei  i  te  taata  ia  rave  e  tei  òre  o  na  i  nä  mua  i  te  rave. I  teie  rä  taime  te  mea  e  hinaarohia  nei  i  te  mau  pipi, te  òhipa  ta  rätou  e  rave  ia  riro  ia  ei  faatupuraa  i  te  mea  i  faauehia, te  mea  i  rävehia  nä  mua  atu  ia  rätou. E  tae  atoà rä  rätou  i te  taime  e  tano  ai   ia  parauhia, aita e  òhipa  ta  rätou  e  faaue  nei  tei  òre  rätou  i  nä  mua  i  te  rave. E  ta  rätou  i  rave  ra  ta  te  värua   atoà  ia  i  haapii  mai  ia  rätou  ia  rave. A  ui  ai  tätou  i  teie  mahana, no  te  mea  aita  atoà  e  faufaa  e  faahiti  noa  i  te  parau  o  te  mau  pipi, ta  tätou  e  rave  nei, ta  te  värua  änei  ia  i  faaue  mai  aore  ra, na  tätou  i  manaò  e  mea  maitaì  ia  rävehia. Te  taù  nei  ihoä  tätou  i  te  värua, te  rave  ra  änei  i  ta  te  värua  i  faaìte  mai, te  òhipa  ra  änei  te  värua  i  te  täutururaa, i  te  faaìteraa  mai  i  te  parau  mau. Aita  änei  tätou  e  oè  nei  i  te  horoà  a  te  värua, e  no  te  mea  ua  oè  te  mono  ra  tätou  i  te  värua, te  parau  ra  nä  nià  i  te  iòa  o  te  värua, nä  nià  hoì   i  te  iòa  o  te  Tamaiti  e  te  parau  nei  nä  nià  i  te  iòa  o  te  Atua.

No  Ietu  te  haapäpü  mai  ra  o  ia, e  tono  mai  au  i  te  tahi  värua  no  te  ärataì. Te  fifi  paha  ia  i  teie  mahana, te  ärataì  òre, te  faaaò  òre. E  au  ra  ia  hiòhia, ua  haapaò  noa  te  reira  i  ta na. Aita  e  tüàtiraa  faahou  to  te  mau  òhipa  i  rävehia, aita  atoà  e  haapeàpeàraa  e e  uiui rii, na  te  Atua  änei  hoì  teie  e  aore  ra  na  te  taata. I mua  i  te  fifi  mai  te  reira  te  huru  aita  atu  e  äniraa  e  tano  ia  änihia  maoti  rä  mai  ta  Ietu  i  haapäpü  i  ta na  mau  pipi  e  tono  mai  o  na te  ani  atoàraa  ia  tono  mai  ä  i  te  värua  parau  mau. No  te  mea  te  auraa  no  te  parau  o  te  tono, te  parauraa  ia  i  te  tahi  ia  haere  i  te  tahi  vähi. Ia  faaea  anaè  rä  te  tono, te  vai  atoà  ra  ia  te  tumu. Tämata  rii  na  i  te  hiò  aita  änei  hoì  i  ätea  roa  i  te  tumu. I roto  i  ta  tätou  mau  putuputuraa, mau  pureraa, te  taù  nei  tätou  i  te  Atua, aita  rä  hoê  mea  e  faaìte  mai  ra  ia  tätou ; a  ua  tae  mai  te  Atua, tei  rotopü  te  Atua  ia  tätou. Te  parau, ua  mätau  tätou  i  te  parau, te  ìte  rä, aita  tätou  i  ìte  faahou. Eita  tätou  e  taa  ; ua  tae  mai  te  Atua, ua  haere  mai  te  Atua  e  aita  atoà  tätou  e  haapeàpeà  nei. E  au ra  e, no  te  mea  ua  parauhia  te  parau  mea  tano  ia   parauhia  i  te  reira  taime ; haere  mai  te  Atua  pärahi  mai  i  rotopü  ia  mätou, e  au  ra  te  parau  o  te  Atua  ihoä  ia . I  teie  mahana  tei  roto  te  nünaa  i  te  reru, tei  roto  te  mau  ärataì  i  te  reru  e  tano  ai  ia  täparuparu  atoà  i  te  Fatu, te  Fatu  òhipa  ia  tono  atoà  mai  i  te  värua  ei  faaaò  atoà  ia  tätou  i  teie  mahana. Mea  pinepine  tätou  i  te  pee  i  te  varovaro  o  te  tahi  reo  ê  atu, àfaì  atoà  atu  ra   i  to  tätou  itoito  no  te  faatupuraa  i  terä  hau  ê  atu. I  teie  mahana, e  mahana  atoà  teie  tei  topa  tätou  i  roto  i  te  mätau  oia  hoì, e  mahana  teie  e  rave  ai  tätou  i te  haapäpüraa  o  te  mau  tamarii  no  roto  mai  i  te  haapiiraa  täpati. Ua parau-anaè-hia  rä  e  haapiiraa  täpati , te  vai  ra  ia  te  tamarii  e  te  vai  ra  te  parau  no  te  ärataì-atoà-raa  i  te  reira  tamarii  i  te  tahi  vähi. Te  mea  e  tano  ia  haapäpü, te  èà  ia  e  na  reira  teie  tamarii  i  te  haere  e  tae  atoà  atu  ai  i  roto  i  te  ìte, te  ìteraa  e, e  hinaaro  atoà  te  Atua  ia  na. Te  mea  atoà  ra  e  tano  ia  päpü  atoà  tätou, eita  e  tano  ia  ärataì  hänoahia  te  tamarii, te  huru  o  te  tamarii, te  huru  atoà  ia  o  te  èà  e  faaäuhia  no  na. Tamarii  naìnaì, eiaha  ia  e  àfaì  ia  na  na  nià  i  te  poroumu  mouà. Tamarii  paari, faatano  atoà  te  fifi  o  te  èà  i  nià  i te  vähi  e  maraè  ia  na. E  te  reira  atoà  te  mea  e  haapeàpeà  nei  ia  tätou  i  teie  mahana, no  te  mea  te  manaò  nei  tätou  e, te  èà  e  tano  ia  ärataìhia  te  tamarii  e  tae  ai  o  ia  i  roto  i  te  ìteraa  i  te  Atua, na  Ìteraèra  roa  ia  i  te  haere. Te  manaò  ra  tätou  e, mai  te  peu  aita  o  na  i  ìte  i  te  parau  no  te  mau  tupuna  o  Ìteraèra, eita  o  na  e  ìte  i  te  Atua. E  no   reira  atoà  tätou  eita  e  tae, no  te  mea  ua  ätea  tätou  i  to  tätou  tumu, e  ua  rave  tätou  i  te  èà  no  te  tomo  i  roto  i  to  vëra  hiroà, ua  rave  tätou  i  te  èà  èra  ê  i  te  roa, èra  ê  i  te  ätea. E  te  èà  mau  te  reira  aita  tätou  i  ìte  i  te  faanahoraa  no  reira  atoà  tätou  i  te  èhu  noa. Ua  faaìte  ê  mai  na  te  Atua  ia  na  i  teie  nünaa, nä  roto  ia  i  te  mau  maitaì  ta  na  i  horoà  mai. Te  reira  te  èà  ta  Ietu  i  faaìte  mai, to  Ietu  parauraa  e, o  vau  te  èà. E  aha  te  täpaò  ta  na  i horoà   no  te  èà  e  na  reira  i  te  haere, te  parau  no  te  faaàpu, te  huero, te  parau  o  te  nätura. E  i  roto  i  te  ôroà, te  vai  atoà  ra  te  mau  täpaò  ta  Ietu  e  horoà  ra, te  färaoa, te  uaina.  Te  auraa  te  faaìte  mai  ra  Ietu  mea  nä  ô  te  èà   e  tae  ai  i  roto  i  te  ìteraa  i  te  Atua. Eere  rä  mea  nä  roto  i  te  mëtëpara  i  haerehia  e  Âperahäma, Itaata  e  Iatopa  mä . Aita  atoà  hoì  Ietu  i  parau  mai, o  Âperahäma  te  èà. Ta  Ietu  i  parau, o  vau te  èà   e  tae  ai  i  roto  i  te  ora. Eita  rä  hoì  òutou  e  haere  mai  ia  ù  nei  ra, mea  onoöno  aè  ihoä  nä  òutou  e  haere  e  päìmi  i roto  i  te  puta, e  ìnaha  teie  te  ora  e  parauparau  noa  atu  nei  ia  òutou. Mea  maitaì  ia  ìte, e  aha  ta  na  e  hinaaro  e  tono  mai  ai  o  ia. Mai  te  peu  ra  eita  tätou  e  hinaaro  eita  atoà  ia  e  tonohia  mai. No  reira  e  ani  i  te  täuturu  a  te  värua  no  te  faaòhie  i  te  tupuraa  o  te  òhipa  no  reira  tätou  i  hinaarohia  ai. Mai  te  peu  te  vai  ra  te  tahi  pure  e  tano  tätou  ia  pure  i  teie  mahana, te  äniraa  ia  i  te  Fatu  òhipa  ia  tono  mai  i  te  värua  no  te  haapii, no  te  faaaò, no  te  ärataì  e  no  te  faaitoitoraa  i  te  feiä  atoà  tei  hinaaro  i  te  faatupu  i  to  na  hau. E tano atoà e parau no te vahine, te mau mama, e hiò i te tüàtiraa i roto i terä mau taò, no te mea ia parau-anaè-hia te parau o te taata, te auraa, te vahine atoà ia. Tei riro ei ôpuaraa na te Atua. Ei täuturu au. I roto i te parau no te ôroà o te mau mama, ia haamanaò atoà ia o ia e, e ôpuaraa o ia na te Atua, te vai ra te paari i roto ia na, te faaroo no te faatupuraa te hau, e ia färii hoì o ia i te värua parau mau, no te mea, te reira te òhipa e tïtauhia ra ia na, oia hoì te ärataìraa ia i to na hoa, to na mau taeaè, mau tuahine, ta na mau tamarii i te ìteraa i te èà o te ora. I parau ai  o Ietu e, 15 O te mau mea atoà a te Metua ra, na ù ia.

Teraì òr. Faatura.

Ioane 14.15-26 Òutou

Tāpati 9 no Tiunu 2019.

PENETETŌTE

ÔROÀ

Òutou

Taramo 104

1 E haamaitaì i te Fatu, e ta ù värua E ta ù Atua, e te Fatu, òe tei rahi roa Ua vehihia òe i te hanahana e te mana, 2 i te faaàhuraa ia òe iho i te märamarama mai te àhu ra, e te hohoraraa i te mau raì ra mai te päruru 3 i te vauvauraa i to na ra mau piha i te pape E te raveraa i te mau ata ei pereoo no na, i te hahaereraa nä nià i te pererau ra o te mataì, 4 i te faariroraa i te mau merahi no na mai te mataì ra, e te mau tävini no na mai te auahi ura ra 5 Na òe i haamau i te tumu o te fenua, ia òre roa ia âueue. 6 Ua täpoì hoì òe ia na i te àputo, mai te àhu ra, te teitei ra te pape i te mau mouà 7 Ia aòhia e òe ra, maùe atu ra; i te haruru o to pätiri ra, ua haapeepee atu ra i te haere 8 Ua aè rätou i te mau mouà, ua pou rätou i te mau peho, i te vähi i haapaòhia e òe no rätou ra. 9 E ôtià tei haapaòhia e òe, e òre ia e maìri ia rätou, e òre e hoì faahou mai e haanïnä i te fenua. 10 Ua tuu mai o ia i te pape pihaa ei vai matätia, o tei tahe haere nä roto i te ärea o te mau mouà ra 11 i reira te mau puaa o te fenua nei i te inuraa, e te mau âtini ôviri i te haamäharaa i to rätou hiaai. 12 I pïhaì iho te mau manu o te reva i te pärahiraa o tei òto i roto i te mau âmaa rii. 13 Te faararirari nei o ia i te âivi rii no roto i to na ra mau piha; e te î nei te fenua i ta òe i faahotu mai. 14 Te faatupu nei o ia i te àihere na te mau puaa, e te räau rii na te taata. E te roaa nei te mäa ia na no roto i te fenua: 15 e te uaina e òaòa ai te âau o te taata nei e te monoì i hinuhinu ai to na mata, e te päne e itoito ai te âau taata nei. 16 Te mau räau a te Fatu ra, ua paari ia, te mau âreti i Repanona ra, ta na i tanu ra, 17 e tei ôfaahia e te mau manu ra. Te mau peruti ra to te hetite ra ùtuafare. 18 Te mau mouà teitei ra, no te puaaniho ôviri ia; e te mau mato ra, e haapüraa ia no te täfana. 19 Ua hämani o ia i te märama no te mau tau i haapaòhia ra, ua ìte hoì te mahana i to na maìriraa. 20 Na òe i hopoi mai i te pöuri, e ua ruì iho ra, ei reira te mau taehae o te ururäau ra e haere ai, 21 te mau riona âpï i te ûâ-haere-raa i te mäa, i te ìmiraa i te mäa i te Atua ra. 22 Ua hiti anaè te mahana ra, ua hoì rätou, e ua taòto faahou i roto i to rätou mau âpoo. 23 Ua haere iho ra te taata i te òhipa na na, ta na i rave ra, e ahiahi atu. 24 Aita te huru rau o ta òe ra òhipa, e te Fatu E mau räveà paari anaè ä ta òe Ua î te fenua nei i ta òe ra taoà. 25 E tënä na hoì miti rahi e te âano, tei reira te mau mea e nee haere, eita e hope ia taiò te mau mea rii ra e te mea rarahi atoà ra. 26 Tei reira te mau pahï i te tere-haere-raa tei reira te Reviatana ta òe i hämani i te haùti haereà. 27 Te tiaì anaè ra te reira ia òe ra, ia noaa ta rätou mäa i te taime mau ra. 28 O ta òe i horoà ra, o ta rätou ia i rave; ua heheu òe i to rima ra, ua îî anaè ia rätou i te maitaì. 29 Ua püroù òe i to mata ra, e àti ia to rätou Ua rave mai òe i to rätou aho, ua pohe ia rätou, e ua hoì faahou i to rätou ra repo. 30 Ua tono mai ra òe i to värua, ua hämanihia rätou E ua rave faahou òe i te aroä o te fenua 31 E vai ä te hanahana o te Fatu e a muri noa atu Te òaòa nei te Fatu i ta na iho ra òhipa. 32 Ua hiò anaè o ia i te fenua, ua rürü ia; ua faatiàià anaè o ia i te mau mouà ra, ua pee te auahi i nià. 33 Te ora nei au ra, e himene ä vau i te Fatu; te vai nei au ra, e himene au ei haamaitaì i taù Atua. 34 E mauruüru ä to ù manaòraa ia na; e òaòa hoì au i te Fatu. 35 Te feiä rave hara ra, e mou ia i te fenua nei; e te feiä parau ìno ra, e òre roa ia E haamaitaì i te Fatu, e ta ù värua e Hareruia.

Òhipa 2.1-11

Te haereà mai o te Värua Maitaì

1 E tae mau atu ra i te mahana Penetetöte, ua taìruru mäite aè ra rätou atoà i te vähi hoê mä te hinaaro hoê. 2 E aore i mähia, o te haruru mai ra no nià mai i te raì mai te mataì rahi ûàna ra, î roa aè ra te fare i pärahihia e rätou ra. 3 Ua fä mai ra te arero mäa ia rätou ra mai te ahi ra te huru, e faaea iho ra i nià iho ia rätou atoà ra, 4 e î aè ra rätou atoà i te Värua Maitaì, ua parau iho ra i te parau èê, i ta te Värua i horoà mai i te parau ia rätou ra. 5 E te pärahi ra te taata âti-Iüta paieti i Ierutarëma, no te mau fenua atoà i raro aè i teie nei raì. 6 E parare atu ra taua roo ra, ua ruru mai ra te taata atoà, e mäere iho ra, no te mea i faaroo atu ra taua mau taata atoà ra i ta rätou iho parau mau i te parau-raa-hia mai ra. 7 Faahiahia atu ra rätou atoà mä te pöpou, nä ô iho ra rätou rätou iho Inaha, eere änei rätou e parau nei i to Tarirea anaè? 8 E aha rä hoì teie i ìte ai tätou atoà nei i to tätou iho reo mau i te parau-raa-hia mai? 9 To Paretia, e te âti-Mëtai, e te âti-Èrama, e te feiä e pärahi i Metopotamia, e Iutea, e te Tapatotia, e to Ponoto, e to Àtia, 10 e to Ferutia, e to Pamafuria, to Àifiti, e to Rupi i te pae i àti mai i Turene ra, e te taata èê hoì no Röma, te âti-Iüta, e te peroteruto, 11 to Tereta, e to Âräpia, i te faarooraa atu tätou ia rätou i te parauraa mai i te peu taa ê a te Atua i ta tätou iho nei mau parau mau.  

Rōma 8.8-17

8 E teie nei, te feiä ia au i ta te tino ra, e òre roa te Atua e mauruüru ia rätou. 9 Aore rä òutou i au i ta te tino ra, te au nei rä i ta te Värua ra, no te mea te pärahi ra te Värua o te Atua i roto ia òutou. Te ère ra rä te hoê taata i te Värua o te Metia ra, eere ia o ia i te taata no na. 10 E tei roto te Metia ia òutou ra, te ora nei ia te Värua i te parau-tià, ua pohe mau rä te tino i te hara. 11 Te pärahi ra to na Värua i roto ia òutou to tei faatià ia Ietu i te poheraa ra, o tei faatià i te Metia i te poheraa ra, na na atoà ia e faaora i to òutou mau tino pohe ra i to na Värua i pärahi i roto ia òutou na. 12 E teie nei, e te mau taeaè ra, e àmutärahu tätou, eere rä i ta te tino a haapaò atu ai i ta te tino ra. 13 Ia haapaò hoì òutou i ta te tino ra, e pohe ia òutou; ia tinai rä òutou i ta te tino ra i te Värua, e ora ia òutou. 14 O te feiä atoà hoì i ärataìhia e te Värua o te Atua ra, e tamarii anaè ia rätou na te Atua. 15 Eere hoì i te värua tävini tei noaa ia òutou ia mataù faahou; o te Värua faatamarii rä tei noaa ia òutou, i parau ai hoì tätou E Àpa, e ta ù Metua. 16  O te Värua iho hoì, e to tätou atoà nei värua, o tei faaìte ia e, e tamarii tätou na te Atua. 17 E tamarii ra, e feiä tufaa ia; e feiä tufaa i te Atua ra, e feiä tufaa tätou e te Metia te pohe âpipiti nei hoì tätou e o ia atoà, ia haamaitaì-âpipiti-hia tätou e o ia atoà hoì.

Ioane 14.15-26

E tono mai te Fatu i to na Värua

15 Ua hinaaro òutou ia ù ra, e haapaò i ta ù parau. 16 Na ù hoì e ani atu i te Metua ra, e na na e horoà mai i te tahi Faaaò ia òutou, ia pärahi mau o ia e a muri noa atu io òutou nei. 17 O te Värua parau mau ra, o të òre e färiihia mai e te ao nei ra, no te mea aore i hiò ia na, aore hoì i ìte ia na. E ìte rä òutou ia na, e pärahi mau hoì o ia io òutou nei, e ei roto hoì ia òutou. 18 Eita vau e vaiiho ôtare noa ia òutou, e hoì mai ä vau ia òutou nei. 19 E ia roovaù iti aè, e òre to te ao e hiò faahou mai ia ù; e hiò mai rä òutou ia ù, no te mea e ora vau, e ora atoà hoì òutou. 20 Ia tae i te reira mahana e ìte ai òutou e, tei roto hoì au i ta ù Metua, e tei roto hoì òutou ia ù e tei roto vau ia òutou. 21 Tei ia na ta ù ra parau e ua haapaò o ia i taua parau ra, o ia tei hinaaro mai ia ù. E tei hinaaro mai ia ù ra, e herehia mai o ia e ta ù Metua ra; e e here hoì au ia na, e e faaìte atu hoì au ia na ia ù iho. 22 Ua parau mai ra Iüta ia na eiaha Ìtatariota E te Fatu, e aha òe i faaìte mai ai ia mätou ia òe iho, e aore i to te ao? 23 Ua parau atu ra Ietu ia na, nä ô atu ra Ia hinaaro mai te taata ia ù ra, e haapaò ia i ta ù parau. E e here mai hoì ta ù Metua ia na, e e haere atu hoì mäua ia na ra e pärahi mau atu io na ra. 24 O të òre e hinaaro mai ia ù ra, aore ia i haapaò i ta ù parau. Eere rä i ta ù teie nei parau ta òutou e faaroo nei, na te Metua rä i tono mai ia ù nei ra. 25 I faaìte au ia òutou i teie nei mau parau, i te pärahiraa vau io òutou nei. 26 Na te Faaaò rä, na te Värua maitaì ra, o ta te Metua e tono mai mä to ù nei iòa ra, na na e haapii mai ia òutou i te mau mea atoà; e e faaìte faahou mai hoì ia òutou i te mau parau atoà ta ù i parau atu ia òutou na.

Manaò.

Ia hiò-änaè-hia teie mau taiòraa te haamanaòhia ra ia tätou, te hinaaro o te Atua i te faaora faahou ia tätou te taata nei. No te faaìte ia tätou i te täpaò no te Aroha e te here o te Atua ia tätou nei, te auraa o teie manaò ua haamata e na mai na teie mau parau, i te taime te Atua Nui Tumu Tahi  i rahu ai te raì e te fenua. Ua parau te Atua, ua tupu, ua faaìte mai te Atua te mea maitaì, te reira maitaì e ora no te taata. E aha te taù e parau maitaì no te aroha e te here o te Atua ia tätou, te ra mea e haaàti ra ia tätou, e parau maitaì no te aroha e te here o te Atua ia tätou, tera mea e faaî ra i te miti e parau maitaì, òia hoì te tahi mau täpaò ta te Atua i tuu mai, ia noaa i ta tätou te haamaitaìraa ia na i te mau taime atoà, e i te mau vahi atoà, te mea te ìte ra tätou eiaha, maite peu e rave tätou i te ùru, te ùru e ère no te faaî noa i te ôpu o te taata, faaòre i to na poìä e ère. Ia roaa ra ta te taata haamaitaìraa i te Atua na roto i teie ùru i reira e faufaahia ai. Te mau mea atoà e faaî nei i te fenua, e ère no te faaî noa i to tätou ôpu, ia roaa ra ta tätou àrueraa i te Atua, no to na aroha e to na here, e, e parau maitaì, e parau maitaì tera no te Aroha e te here o te Atua ia tätou. Ia faaroo hoì tätou te haapotoraa o na taiòraa e maha nei teie  atu ra te faanahoraa,

-Taramo 104, 19 Ua hämani o ia i te märama no te mau tau i haapaòhia ra, ua ìte hoì te mahana i to na maìriraa.

-Òhipa 2, 11 i te faarooraa atu tätou ia rätou i te parauraa mai i te peu taa ê a te Atua i ta tätou iho nei mau parau mau.

-Roma 8, 17 ia haamaitaì-âpipiti-hia tätou e o ia atoà hoì.

-Ioane 14, 26 Na te Faaaò rä, na te Värua maitaì ra,

Te ìriti nei teie mau parau ia tätou i te tahi huru parauraa no te ôpuaraa faaora  a te Atua Nui Tumu Tahi, ia î te fenua ta te Atua ia haamaitaìraa i te taata, e faaî te fenua, e faaî ra i te taata tei ìte i te haamaitaì e te ârue i te Atua. Mäite peu e î noa te fenua i te taata haapaòraa òre e te òhipa i ìno ua mauà e ère no reira, ua täno ia haapiihia te tamarii, no te mea tera mea naìnaì mea mä to na âau, òhie o na i te ârue e te faateniteni i te Atua, tera mea paari, eita o ia e òhie na mua o ia i te paripari, no reira te vai ra ta na tuhaa e rave na mau, tarahapa, färii faahou te hoì i roto i tera huru to tätou, tera huru i horoàhia mai, e ère na tätou i maìti, tera te huru i vaiihohia mai a rave i tera huru, e a faaòhipa, ia noaa ia tätou te haamaitaìraa, àrueraa, faateniteniraa i te Atua, eiaha i te mahana pureraa noa. Ta te ôroà Penetetote ia e haamanaò  mai ra ia tätou i teie mahana, te ôroà  no  te Värua Maitaì, te ôroà a te Toru Tahi, oia hoì te ôroà no te Metua, te Tämaïti, e te Värua  Maitaì. Àhiri tätou i haapii faahou na ia tätou, ia ù i taiò mai  na te taiòraa Parau Maitaì e au ra e mau tamarii  tätou  ta Ietu e hinaaro nei e faatamu i te parau, ia au i  teie mau  poroìraa  Ua hinaaro òutou ia ù ra, e haapaò i ta ù parau. Na ù hoì e ani atu i te Metua ra, e na na e horoà mai i te tahi Faaaò ia òutou, ia pärahi mau o ia e a muri noa atu io òutou nei. O te Värua parau mau ra, o të òre e färiihia mai e te ao nei ra, no te mea aore i hiò ia na, aore hoì i ìte ia na. E ìte rä òutou ia na, e pärahi mau hoì o ia io òutou nei, e ei roto hoì ia òutou. Eita vau e vaiiho ôtare noa ia òutou, e hoì mai ä vau ia òutou nei. E ia roovaù iti aè, e òre to te ao e hiò faahou mai ia ù; e hiò mai rä òutou ia ù, no te mea e ora vau, e ora atoà hoì òutou. Te òutou e faahitihia ra i ù nei, te feiä ia i tiàturi i te hinaaro o te Toru Tahi. Te haapäpü nei o Ietu e tupu teie mau parau i te fenua nei no  òutou te fenua, òia hoì, e parau no te aroha e te here o te Atua te auraa ia. Eiaha tätou e hiò noa te nehenehe o teie mau parau, ia mau ra te tahi vahi no teie mau parau mai te hoê reo te pïnaì tämau i roto i to tätou âau, e mai te hoê  tamarii tei faatämauhia ta na päripäri, ta na òrero, ta na pehepehe a òaòa tätou no te mea na roto i te tamarii to te Atua faaìteraa i to na hanahana i te mau taata atoà tei ìte i ta rätou hopoià i te Metia. Ta tätou ia e faahinaaro ra òre noa atu tätou e ìte, te reira te mea e hinaarohia ra ia tätou i teie mahana, ia hiò i te fenua no reira mai tätou, eiaha tätou ia parau noa e, no ô nei to ù pito i te täpuraahia, e maite peu ra te fenua èita e riro e vahi e noaa ai ta tätou haamaitaìraa i te Atua, ta tätou àrueraa, ta tätou faateniteniraa i to na iòa faufaa-òre te reira, te faaäpiäpi noa ra tätou i te fenua, afeà na tätou i te faaäpiäpi noa na i te fenua. I te mea tei te fenua nei te tupuraa te parau no te Penetetöte eita tei nià i te raì. Mäite peu ua ìte te Mäòhi i te reira mea, te mau vahi atoà ta na e haere, te mau òhipa atoà ta na e rave, e haamaò iho ä o na i to na Atua, te reira te mea e täno faahou ia tätou i te rave i teie mahana. Tätou e te feiä paari, òutou e te feiä âpï, eiaha òutou e teòteò noa i to òutou âpï, faaòhipa ra i te reira âpï, ia ìtehia te vahi âpï i roto i ta òutou haamaitaìraa i te Atua, ia faufaahia tätou te reira. Ia faaroo òutou i teie ârueraa a te Taramo 19 Ua hämani o ia i te märama no te mau tau i haapaòhia ra, ua ìte hoì te mahana i to na maìriraa. Te auraa ua ìte te Atua ua mau ia tätou, no reira a rave tera horoà ta te Atua ia tupu te parau tià a te Atua, ia mauruüru te Atua, ia mauruüru änaè te Atua ia rahi atu ä ta na ia e ninii mai, no te mea te ora ta tätou e faanaò nei, na te Atua i ninii mai, e aha te auraa maite peu na te Atua i ninii mai, e täno atoà o na ia täpeà horo atu ai tätou i hea, no reira a rave ia rahi atu ä ta na e horoà mai. Mai teie ta Ietu e parau e, 26 Na te Faaaò rä, na te Värua maitaì ra, o ta te Metua e tono mai mä to ù nei iòa ra, na na e haapii mai ia òutou i te mau mea atoà; e e faaìte faahou mai hoì ia òutou i te mau parau atoà ta ù i parau atu ia òutou na.

Ia maitaì òutou i teie ôroà Penetetöte.

Teraì òr. Faatura.